Resultats de la cerca

El 1934 entrà com a aprenent de laboratori en una petita productora, on ascendí fins a director artístic, i el 1942 passà a l’estudi Shochiku, un dels més importants de l’època Fou autor d’un gran nombre de guions i collaborà amb directors importants, especialment amb Kenzo Mizoguchi i Kimisaburo Yoshimura Amb Yoshimura, l’any 1950 fundà la productora Associació del Cinema Modern Hi debutà com a director l’any següent amb el llargmetratge Aisai Monogatari ‘La història de la meva estimada esposa’, en què relatava la relació i la pèrdua de la seva primera muller El 1952 estrenà el film d’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI IF Iquino Barcelona, Josep Carreras i Planas associat ARGUMENT Rafael J Salvia GUIÓ RJ Salvia literari, IF Iquino tècnic FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Pallejà, Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Josep Casas i Augé  SO Joan Garcia INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Marià Torné, Manuel Gas l’inspector Lérida, Maria Rosa Fornaguera Montserrat, Intèrprets i comparses del Patronat de La Passió d’Esparreguera, de l’obra social Educación y Descanso ESTRENA Barcelona, 21051952 23031967 en català,…

Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal  Plein soleil 1959, de René Clement  Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti  L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni  Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil  Carambolages…

Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006, guanyadora de l’Os d’…

El 1918, amb la collaboració de Josep Juvé i José Gafarelo, fundà Ediciones Cládor Film Empresa Cinematográfica Furnó y Cía, societat de la qual fou gerent i director artístic A més d’importar material d’Alemanya i França i de tenir la concessió per a tot el món de les produccions de Lotos Film Ediciones Abadal, empresa creada el 1917 per Baltasar Abadal, es dedicà també a la realització de documentals o industrials d’encàrrec Escriví i s’encarregà de la direcció artística de la cinta còmica La obsesión de Periquito , i del documental Producción y exportación de aceite de oliva 1920, tots dos…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no…

Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, ha…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the…

Orfe de pare, la seva mare es casà amb un físic alemany, per la qual cosa s’educà a Alemanya Estudià inicialment amb Bernhard Cossmann i posteriorment ingressà al Conservatori de Stuttgart El 1886 emigrà als Estats Units amb la seva esposa, i hi treballà com a membre de diferents formacions orquestrals Posteriorment ocupà el càrrec de director a la Pittsburg Symphony Orchestra El 1909 fundà la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Del seu catàleg destaquen importants obres orquestrals i per a l’escena, entre les quals cal citar la composició de la primera banda sonora per a…