Resultats de la cerca

Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de Crist i…

Situació Vista exterior de l’absis, ben aparellat, però d’estructura simple, el qual fou construït curiosament damunt una eminència rocallosa natural F Tur L’església de Sant Climent de Tor es troba al centre del petit nucli d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG057598 Tor és a 1 km del cap del municipi, la Tallada d’Empordà, vers tramuntana i seguint la carretera C-252, de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Port-bou Per entrar a l’església cal demanar la clau en una casa del poble Història Segons figura en la confirmació de les nombroses possessions del comte Gausfred, el magnat Riculf…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera i el mur reconstruït als segles XV i XVI F Tur L’església parroquial de Santa Maria de la Tallada es troba en el nucli del poble, al sector del nord-est Per la població passa la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria Mapa 296M781 Situació 31TEG048589 Història L’església de Santa Maria s’integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella Hi ha un document, datable entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest…

Aquest mapa exemplifica de manera sumària l’univers complex de les arts populars Aquests objectes han estat i són elaborats per un artesanat especialitzat que amb el seu enginy ha conferit valor artístic a uns artefactes primordialment utilitaris, tant des d’un punt de vista pràctic com simbòlic Són obres generalment anònimes, però vinculades a tradicions locals o nacionals A banda del seu àmbit geogràfic, les arts populars es poden classificar en relació a la seva configuració, ornamentació i destinació Quant a la configuració, la gamma de materials i tècniques és amplíssima i comprèn un…

Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…

Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…

La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…

Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…

Situació Exterior de la capçalera rectangular de l’església, que sembla correspondre a una edificació anterior d’època pre-romànica ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Joan és situada a uns 300 m al sud-est del poble de Sant Joan de Pladecorts, al costat del cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′35″ N - Long 2° 47′43″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat a la monografia precedent PP Història L’església parroquial de Sant Joan és documentada des de l’any 976, en què Minimilla, senyora de Pladecorts, donà aquest indret, que posseïa en propi alou, al comte de…

Situació L’església des del sector meridional, amb l’absis que encapçala la nau del costat nord, la qual manté encara les estructures de l’antic temple romànic ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel és situada dins el petit nucli de població disseminat de Vila-roja, el qual s’ubica al sector sud-occidental del terme municipal, a 849 m d’altitud, en els contraforts del serrat de Cogul, el Montnegre i la serra Llobera, un territori que marca l’aiguavés entre la conca del Tec i la capçalera de la conca de la Muga Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi,…