Resultats de la cerca

La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum…

Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser…

Estudià teoria musical i piano a l’Acadèmia de Música de Viena i musicologia a la universitat El 1911 protagonitzà a Viena l’estrena absoluta de les peces per a piano, opus 11, d’Arnold Schönberg També fou un dels iniciadors del Festival de Salzburg i de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El gros de la seva producció artística són els escrits sobre estètica, teoria i forma musical Del 1930 al 1938 exercí com a redactor del diari vienès "Das Echo" i, alguns anys més tard, un cop emigrat als Estats Units, fou un dels editors del "Musical Digest" La seva obra…

És anomenat abscés ano-rectal un procés infecciós circumscrit que origina la formació d’una cavitat anormal que s’omple de pus, situada als teixits superficials o profunds del conducte anal, o del recte, l’última porció de l’intestí gros La majoria dels abscessos ano-rectals es localitzen als teixits que envolten el conducte anal i són visibles directament perquè la zona afectada s’inflama, s’escalfa, s’envermelleix i esdevé dolorosa Els abscessos ano-rectals que es localitzen als teixits més profunds no són directament visibles, per bé que es manifesten amb alguns símptomes…

Un diverticle esofàgic és una dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una mena de bossa, es manté en comunicació amb la llum d’aquest òrgan El diverticle més freqüent és l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal de la part posterior de la paret de la faringe i de la primera porció de l’esòfag Els divertides esofàgics poden ésser asimptomàtics, per bé que n’hi ha molts que, per la localització que presenten o la grandària que van adquirint al llarg del temps solen ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació, és a dir, de…

Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de…

Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret…

És anomenada exploració endoscòpica , o endoscòpia , la introducció de diversos tipus de sondes en determinats conductes o vísceres buides de l’organisme, que tenen una font d’illuminació i un sistema òptic especialment adaptat per tal que des de l’exterior hom pugui veure l’interior dels òrgans estudiats L’endoscòpia constitueix una tècnica idònia per a explorar directament la majoria dels òrgans del tub digestiu, als quals hom pot accedir amb sondes d’un diàmetre i una longitud diversos, ja sigui introduint-les des de la cavitat bucal o bé des del conducte anal Actualment, per a realitzar…

Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…