Resultats de la cerca

El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…

S’ocupa d’aspectes diversos, com l’estudi de les condicions climàtiques i edàfiques òptimes per al desenvolupament de cadascuna de les espècies, el coneixement de les malures més freqüents i els mètodes de prevenció i de guariment, el millorament de les varietats ja existents i l’obtenció d’altres de noves, etc Entre les espècies conreades directament sobre el terreny, per a l’explotació com a flor tallada, destaquen les roses, els clavells, els crisantems, les gardènies, els gladiols, els narcisos, els lliris, les tulipes, els ranuncles, les anemones, etc, i com a plantes ornamentals en…

Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…

El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…

En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…

L’ovella negra de la família viu a les Galápagos Confortablement installat en aigües tropicals que mai no baixen dels 15°C i que sovint superen els 25, Spheniscus mendiculus és un pingüí equatorial amant dels climes càlids Però és l’excepció, perquè als pingüins, en general, els agrada el fred Contràriament a la majoria dels altres animals, en efecte, llur nombre augmenta en direcció al pol Als antípodes climàtics del pingüí de les Galápagos, una altra espècie notable, l’enorme pingüí emperador Aptenodytes forsteri , fins i tot tria les latituds més australs, en ple continent antàrtic —el…

Els aqüífers en roques fissurades Tradicionalment, les zones ocupades per materials antics molt diagenitzats i heterogenis esquists, pissarres, etc han estat considerades impermeables Dins d’aquest qualificatiu, hom inclou altres roques cristallines més homogènies, com són els granits i els gneis El gran avanç en les tècniques de perforació ràpida en roques dures rotopercussió ha permès fer milers de pous a les àrees d’escut de tot el món escut brasiler, africà, etc, que han demostrat l’existència d’un complex medi aqüífer fissurat molt anisòtrop, especialment en el segon grup de roques…

Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…

Rascletó Porzama parva Als Països Catalans és una espècie molt mal coneguda, citada com a migrador regular, però molt escàs a Mallorca i Catalunya S’ha observat també a Menorca i Formentera, i hi ha una observació a l’albufera de València Manca a la resta del territori La seva situació és, però, molt mal establerta, i fins i tot se l’ha mencionat com a possible nidificadora a Catalunya, el País Valencià i Mallorca Hivernant molt escàs o excepcional, citat només a Catalunya i Menorca Fins ara es disposa de poques dades 22 a les Balears, 11 a Catalunya i 1 al País Valencià, cosa que sembla…

Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…