Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la promoció de…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1972 amb el treball Influencia del cine en la literatura española 1923-36 igualment es graduà el mateix any a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Després amplià estudis a l’École Practique des Hautes Études de París Com a crític cinematogràfic s’inicià al diari "Tele-exprés" 1970-72 també fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-93 i el primer director de L’Avenç Història dels Països Catalans  1977-79 Fou professor del departament d’art de la Universitat Autònoma de…

Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi  Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des…

Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979, Hoja del Lunes…

Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau  publicació editada a Mèxic per exiliats o…

Psicòleg nord-americà Graduat a la Universitat de Harvard, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica, la seva recerca s’ha centrat en els processos cognitius i en l’adquisició i l’ús de símbols en infants normals o amb capacitats superiors, d’una banda, i en adults que han sofert danys cerebrals, de l’altra, recerca que du a terme des del 1967 al capdavant del Projecte Zero, format per un equip d’especialistes La seva tesi principal sosté que, contràriament a les concepcions de la intelligència com un tot, coexisteixen en l’individu diversos tipus d’intelligènca teoria de…

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de …

Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat…