Resultats de la cerca

Dividida en Alt Alentejo actualment districtes de Portalegre i d’Évora i Baix Alentejo actualment districte de Beja i un terç del de Setúbal, constitueix un peneplà amb una alçada mitjana de 200-300 m hi destaquen la serra de São Mamede 1 025 m i la serra d’Ossa 698 m Els rius s’agrupen en quatre conques la del Tejo, la del Sorraia, la del Sado i la del Mira El clima és continental i la vegetació típica és formada per alzinars i suredes Poc poblada, hi predomina la propietat latifundista amb el conreu extensiu de cereals Hi és important la ramaderia porcina i ovina i el cabrum L’…

Altiplanícia granítica anivellada per les superfí cies d’erosió gondwaniana i africana i coronada per un eix volcànic Pel NW resta tallada per la fossa tectònica del Benue Les precipitacions són ascendents de N a S 1000 a 2000 mm anuals amb una estació seca hivernal decreixent 3 mesos al N Cobreix el país el bosc clar o la sabana amb bosc-galeria i, des dels 2000 m, una vegetació herbàcia muntana amb lobèlia Per damunt dels 1000 m és habitat pels fulbe dedicats a la cria de bestiar boví la tse-tse n'és absent, a l’agricultura i a l’extracció d’estany alluvial L’antic país de Foumbina, a l’…

És vertebrada pel Sistema Divisòrio, apèndix sud-oest del Sistema Central hispànic És un seguit de serrats modests, que formen un peneplà continu de 150 a 300 m Hi són importants els fenòmens càrstics amb polja i deus subterrànies La costa nord és sorrenca, amb camps de dunes, i entre els caps Carvoeiro i Da Roca el Sistema Divisòrio cau a plom damunt la mar En el clima i la vegetació dominen característiques atlàntiques La població ha augmentat els darrers decennis Lisboa agrupa més de la meitat dels habitants de la regió També es destaquen Setúbal, Cascais i Barreiro És…

Té 400 km de nord a sud i 180 d’amplària màxima La part meridional integra el land alemany de Slesvig-Holstein, i la septentrional constitueix els 2/3 de la superfície danesa Les ciutats més importants són Ålborg, Århus, Fredericia, Herning, Randers i Viborg, a la part danesa, i Flensburg a l’alemanya La península forma una terra baixa i plana de sorra i morenes Al centre, l’altitud màxima és de 172 m La costa occidental és sorrenca, pobra i poc poblada L’oriental, tallada i ben poblada, disposa d’una agricultura florent amb conreus de tubercles i de cereals, i hi ha cria de…

Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…

De talla mitjana o gran, les espècies d’aquest ordre són caracteritzades pel fet que, tot i ésser digitígrades i ungulades, tenen les extremitats allargades amb desenvolupament predominant del tercer dit i reducció dels laterals, de tal manera que el pes del cos gravita sobre aquell De crani gros, presenten la dentadura completa, bé que de vegades pot mancar la primera dent molar les dents canines són monofiodonts i les dents jugals poden ésser selenodonts o lofodonts No tenen clavícula Llur règim alimentari és herbívor, i tenen un estómac simple però amb un cec molt voluminós De distribució…

El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El…

Situació Vista de les ruïnes del plec que formava el semicercle absidal en la seva unió amb la nau Arxiu Gavín L’ermita de Sant Vicenç del Grau és situada prop de l’antic llogaret dels Prats, al NW del terme de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG492738 Per a arribar-hi, s’ha d’agafar una pista que hi ha a uns 3 km de Bóixols, per la carretera de Coll de Nargó que porta a les cases de Sallent cal abandonar-la aviat per seguir la pista dels Prats, a uns 2 km en direcció N En arribar a un engorjat cal enfilar-se a peu per un caminet que porta dalt del pla, on es troben les ruïnes de Sant…

Situació Aspecte d’aquesta malmesa església, mig engolida per la vegetació Arxiu Gavín Les ruïnes, molt embardissades, de l’església de Sant Miquel són al costat del conjunt, també en ruïnes, del mas de Traguany, que és uns 5 km al nord de Pallerols, al costat d’una pista de nova construcció Mapa 34-12291 Situació 31TCG515568 Església És un edifici tan ple de bardisses que es fa difícil d’analitzar-ne les estructures Tanmateix, encara és possible constatar que es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, avui gairebé totalment…

Les ruïnes de la capella de Sant Martí són situades a la costa del turó on hi havia el petit llogaret de Mont-ros, ara deshabitat i enrunat, al nord de Sant Ramon de Portell Són properes a la casa de Mont-ros i es troben pràcticament colgades de terra i vegetació, fet que en fa molt difícil la identificació dels elements El lloc de Mont-ros és documentat des del 1079, bé que de l’església no es tenen referències històriques Les ruïnes de l’església permeten endevinar la seva estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular No es conserven altres obertures…