Resultats de la cerca
Es mostren 7780 resultats
Odèn
L’església parroquial de Santa Cecília sota les restes de l’antic castell d'Odèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca.
Situació i presentació Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana S i W, que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó NW, que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà N, mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra E, Sant Llorenç de Morunys E, Guixers E, Navès E, Lladurs S i Castellar de la Ribera S El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra, continuades vers l’W per la…
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
Móra la Nova
Móra la Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…
Vilobí d’Onyar
Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…
Bell-lloc d’Urgell

Bell-lloc d’Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a llevant del pla de Lleida i al límit occidental del pla d’Urgell.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població…
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la…
Ciutadella
Vista aèria de Ciutadella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca que comprèn l’extrem occidental de l’illa.
Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat…
Llardecans
Llardecans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…
Madrid

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del centre de l’Estat espanyol; la capital és Madrid.
La geografia física Madrid s’estén des del Sistema Central, al N, fins a la vall del Tajo, al S El sector septentrional és format pel vessant meridional de la serra de Guadarrama i part de Somosierra i Gredos, constituït per materials paleozoics granit a Gredos, pissarres a Somosierra, gneis a Guadarrama afectats posteriorment per l’orogènia alpina El piemont és format per un espès mantell d’alluvions i material detrític procedent d’aquestes serralades Puente de Piedra o de la Mina, a Bustarviejo La part central i meridional del territori és constituïda per una planúria terciària,…
Riudecols
Riudecols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels municipis de Duesaigües SW i W, Riudecanyes S, Botarell SE i E, les Borges del Camp de forma puntual, a l’E i Alforja N El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver 831 m, de Puig Marí 660 m, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella 527 m, ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles L’altitud del terme oscilla entre els 200 i els 800 m El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riuclub i les Costes Sembla…