Resultats de la cerca
Es mostren 6017 resultats
Jornalers i propietaris
L’any 1787, Arthur Young, el viatger anglès que es va fer famós pels seus escrits sobre agricultura, va remarcar en finalitzar la seva excursió a Catalunya que en aquest país “sempre que un home disposa d’una extensió de terra que pot conrear ell mateix, els resultats són bons No hi ha cap estímul comparable a la possessió d’un tros de terra en un país que manca d’altres mitjans de subsistència Els únics capitals existents a Catalunya, pel que fa a aquesta matèria, són els braços dels homes amb ganes de treballar, amb l’ajut, potser, de l’estalvi originat per la llarga contemplació d’uns…
El teatre rossellonès del sis-cents
Corrua de personatges satírics, GBouttats, Anvers, 1699 BC Sovint s’accepta l’axioma que repeteixen bona part dels manuals literaris i que afirma que, fins a arribar al tractat dels Pirineus el 1659, la història de la literatura rossellonesa es confon amb la catalana Quan Josep Sebastià Pons publicà el 1929 la seva tesi doctoral sobre La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIIIe siècles , la parcellà en tres àmbits que permeten acotar la pràctica teatral al Rosselló la lluita lingüística, els místics rossellonesos i els goigs No cal dir que l’escena religiosa, la part més…
Metal·lúrgia del bronze i metal·lúrgia del ferro
Metallografia d'una barreta de bronze 200 augments del pic dels Corbs, Sagunt, ~1000-750 aC SR El coure, el bronze, el ferro i l'acer són els materials sobre els quals ha estat fonamentat el progrés metallúrgic de nombroses societats al llarg de la història La seva importància econòmica i estratègica alçà i arruïnà imperis del món antic, i forçà l'obertura de noves rutes al comerç a través de les quals circularen primeres matèries i objectes manufacturats procedents de llunyanes regions Tant aleshores com ara, la producció i l'ús de metalls resultava un bon indicador de la riquesa i la…
Arquitectura rural
Art gòtic
Introducció Torre portal del recinte emmurallat del castell de Vulpellac JBurset Encara que el conjunt de l’arquitectura rural d’època gòtica resulti un caramull d’edificacions molt heterogènies pel que fa a l’entitat, morfologia i elaboració estilística, s’ha de tenir present que aquest agrupament, igual que l’anterior de natura urbana, obeeix a raons ordenadores de caràcter històric i que les seves subdivisions tipològiques són d’índole funcional, i no pas exclusivament d’ordre arquitectònic o artístic, com ja s’ha assenyalat en la presentació del volum Ara bé, en general, les realitzacions…
Els pauròpodes
Característiques del grup Aspecte extern d’un pauròpode, en visió dorsal A, × 80 i detall del final del tronc A’ , on hom distingeix 1 antena ramificada, 2 pseudocelles, 3 primera tergita, 4 primer parell de potes, 5 tricobòtria, 6 sisena tergita, 7 novè parell de potes, 8 placa anal Gustavo Hormiga, a partir d’originals diversos Els pauròpodes constitueixen la classe de miriàpodes de dimensions més petites Les seves tergites acostumen a fusionar-se per parelles i les antenes són ramificades Viuen amagats en llocs humits on poden trobar les restes orgàniques de què s’alimenten El…
Santa Maria d’Amer
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…
Sant Cristòfol de Beget
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església de Sant Cristòfol de Beget, enmig del poble, des del costat sub-oriental J Todó-TAVISA Beget és un antic municipi que es troba a l’extrem nord-oest de la comarca de la Garrotxa, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon, al Ripollès L’església de Sant Cristòfol, declarada monument nacional, és la titular d’un poble, situat a 541 m d’altitud, el qual es troba arrecerat al fons de la vall, en una fondalada i vora el riu de Beget, a la seva confluència amb la riera de Can França Mapa 257M781 Situació 31TDG575858 Hom pot arribar a Beget per la…
L’art romànic al Pallars
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars actualment està dividit en dues comarques que realment corresponen, a grans trets, a dues zones ben diferenciades En altres comarques —per exemple l’Alt Urgell o el Solsonès— hem assenyalat l’existència de castells de tradició pre-carolíngia o carolíngia, que trobem sobretot a les terres més de…
Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…
monestir de Poblet

Panoràmica del monestir de Poblet
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…