Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Porto
Ciutat
Capital del districte de Porto, Portugal, al Douro Litoral.
El desenvolupament de la ciutat s’ha beneficiat d’un emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura, bé que les dificultats de la navegació pel riu han determinat la creació de l’avantport artificial de Leixões, al NW Amb aquesta expansió ha absorbit els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede da Infesta i Aguas Santas i ha enllaçat també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts Centre d’una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils cotó, llana, seda, del cuir, de la…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu Zêzere La…
metamaterial
Química
Material artificial les propietats del qual no depenen de la seva constitució química, sinó de la seva estructura interna.
Aquest qualificatiu s’empra quan les propietats d’aquests materials no es troben en altres materials naturals o bé són poc corrents o anòmales i, principalment, si estan relacionades amb el seu comportament electromagnètic Han d’ésser fabricats mitjançant processos de microtecnologia o de nanotecnologia, ja que, només en el cas en què els seus components siguin de mida igual o més petita que la longitud d’ona de la radiació incident amb la qual es vulgui treballar, aquesta es podrà veure afectada i el comportament del material diferirà del comportament esperat en condicions…
Escorca

Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa (entre els termes de Sóller i de Pollença), on predominen els espadats, que la fan inaccessible amb excepció de les cales Tuent i de sa Calobra, on desemboca el torrent de Pareis.
El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del…
catedral d’Elna
Aspecte del claustre de la catedral d’Elna amb els dos campanars al fons
© Fototeca.cat
Temple principal de l’antiga diòcesi d’Elna.
Les primitives catedrals de l’època visigòtica i carolíngia aquesta, restaurada després del 898 i consagrada el 917, a la Vila Baixa, no s’han conservat A mitjan s XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada l’altar major fou consagrat ja el 1069 És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells…
unitat de control
Electrònica i informàtica
Part del maquinari d’un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la; també pot dirigir l’ordre i la successió temporal de diverses operacions.
Tot perifèric, o grup de perifèrics, en requereix una, i és considerada una de les parts de la unitat central Essencialment, realitza les funcions de seleccionar les instruccions de la memòria central i l’activació de la unitat aritmètica, per realitzar les operacions especificades En primer lloc la unitat de control selecciona una instrucció de la memòria i l’emmagatzema en un dels seus registres on és descodificada per tal d’esbrinar l’operació aritmètica o lògica que hom ha de realitzar, i també les posicions de la memòria que han d’intervenir aleshores la instrucció és executada i…
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…
rebel·lió
Dret penal
Segons el codi penal espanyol, delicte que consisteix a alçar-se públicament i de manera violenta contra un govern constituït i el sistema constitucional.
La llei orgànica 10/1995 del codi penal espanyol identifica com a culpables del delicte de rebellió tots aquells que s’aixequin violentament i públicament amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar parcialment la Constitució enderrocar el rei o desproveir-lo de part de les seves prerrogatives impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics dissoldre o impedir el normal funcionament d’assemblees legislatives, o eliminar-ne competències o facultats declarar la independència d’una part del territori de l’Estat substituir el govern de l’Estat o d’una comunitat autònoma o impedir…
Catalunya Vella
Geografia històrica
Part de Catalunya entre la serra de l’Albera, al N, el massís de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l’Anoia i del Segre, a l’W (tanmateix, el Llobregat era indicat, per simplificació, com a límit occidental).
Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom des del…
vescomtat de Castellnou

Armes dels Castellnou
Història
Nom que prengué, a partir del 1020, el vescomtat de Vallespir.
La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…