Resultats de la cerca

Fragment de sarcòfag encastat fins l’any 1969 al parament extern del mur meridional del temple de Sant Joan Sescloses Museu d’Art de Girona Es tracta d’un fragment de sarcòfag que fins el 1969 era encastat al parament extern del mur meridional de l’església de Sant Joan Sescloses D’aquest emplaçament, fou traslladat, primer, al Museu Arqueològic de Girona, i després al Museu d’Art de Girona, on consta amb el núm d’inventari 131502 És una peça de marbre blanc que fa 0,305 × 0,37 × 0,07 m És datable vers els anys 310-320 El fragment presenta un doble fris al superior, hi ha la representació d’…

Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid 1954-81 i…

Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil monestirs,…

Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a la qual s’…

Cursà estudis de dret a París, que deixà inacabats Treballà en feines de publicitari fins que esdevingué secretari de Louis Jouvet, la qual cosa li permeté d’iniciar la seva carrera de dramaturg amb L’Hermine 1932 La seva obra heretà certs elements de la tradició romàntica els quals posà al servei tant del melodrama com de la comèdia amb un notable pessimisme sobre la condició humana, però sempre amb un sentit exacte de la mesura, que el portà a ésser un dels representants de la pièce bien faite i, en general, del teatre burgès, i a obtenir un ressò mundial Segons el caràcter que tenien, ell…

Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-1993 catàleg d’exposició, Barcelona, 1993 Cirici, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Cirici, A Ceràmica catalana , Barcelona, Edicions Destino, 1977 Dalmases, N de Giralt-Miracle, D Argenters i joiers de Catalunya , Barcelona, Edicions Destino, 1985 El diseño en España Antecedentes históricos y realidad actual catàleg d’exposició, Brusselles, 1985 FAD Dels bells oficis al disseny actual Una història de les arts decoratives a Catalunya al segle XX catàleg d’exposició, Barcelona, 1981 Folch i Torres, J coordinador…

Distribució de les observacions de siseta Tringa stagnatilis fetes als Països Catalans al llarg dels diferents mesos de l’any El total de citacions utilitzades 67, inèdites o procedents de diverses fonts bibliogràfiques de les quals solament 48 són datades, s’ha compilat en períodes de deu dies Noteu que el pas primaveral és molt més important que no el tardorenc SFFB/Román Montull, original dels autors La siseta nia a les latituds mitjanes de la zona més oriental d’Europa i a la meitat occidental d’Àsia, i es desplaça a hivernar a Àfrica i al S d’Àsia Als Països Catalans és un migrador…

Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i…

L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…

Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili Caula, Janny…