Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el…
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba…
llengües aglutinants
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a les llengües aïllants i a les llengües flexionals, terme propi de la lingüística del segle XIX, amb què hom volia caracteritzar un cert tipus de llengües.
Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’…
morbiditat
Patologia humana
Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.
Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció , obligatoris en molts països Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix…
guany
Economia
Part de l’excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
Per a l’escola clàssica el guany, categoria específica del mode de producció capitalista, és una renda derivada de la propietat, mentre que el salari representa l’única renda justificada a partir d’una aportació productiva La tradició classicomarxista considera el guany com una magnitud residual constituïda per la part de treball no pagat, atès que el salari és fixat a un nivell social i històric de subsistència L’escola neoclàssica no establí cap distinció entre els tipus de renda i, en conseqüència, mentre el salari correspondria a l’aportació productiva del treball, el guany seria la…
fenol
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, especialment a l’anell benzènic.
Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques o d’…
explosió
Química
Alliberament brusc i violent d’una certa quantitat d’energia química deguda a una transformació molt ràpida de l’equilibri fisicoquímic d’una substància o d’un conjunt de substàncies i que es manifesta en la producció d’una gran quantitat de calor i de gasos.
Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases en la iniciació , una petita font d’energia una guspira, una flama, una percussió, etc provoca una descomposició local la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades transformació de l’energia química en energia mecànica segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració velocitats de l’ordre dels m/s o de detonació velocitats de l’ordre…
exlibris
exlibris d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Art
Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.
En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous temes Hi…
Odalric
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, Rosselló, Narbona i d’altres comtats septimans (852-857/58), designat per Carles II el Calb per substituir el comte Aleran.
Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però,…
odonats
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que inclou espècies de talla mitjana o grossa (5-12 cm d’envergadura), amb el cap eixamplat pel gran desenvolupament dels ulls composts.
Les antenes són curtes i filiformes i l’aparell bucal és típicament mastegador El tòrax és parallelepipèdic, gairebé cuirassat, i molt curt respecte a l’abdomen té dos parells d’ales membranoses i gairebé iguals, així com tres parells de potes febles i dirigides cap endavant L’abdomen, molt estret i allargat, consta de 10 segments, i al final pot presentar una mena de cercs atrofiats El seu desenvolupament és hemimetàbol i les larves són aquàtiques, molt carnisseres i amb el llavi inferior hipertrofiat, formant una màscara Habiten vora l’aigua estanyada —tot i que també poden allunyar-se'n,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina