Resultats de la cerca

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…

Vida Si bé no es coneixen gaires dades sobre els començaments de la seva carrera, sembla que inicià la seva formació musical a la seva ciutat natal Encara molt jove marxà a Itàlia, on passà la major part de la seva vida Primer anà a Venècia, on podria haver estat deixeble d’Adriaan Willaert, llavors mestre de capella a Sant Marc L’estil del seu primer llibre de madrigals, publicat a Venècia l’any 1542 per G Scotto, denota la influència de Willaert i del seu cercle Sembla que cap al 1545 entrà al servei del duc de Ferrara, Hèrcules II, com a mestre de capella Després de la mort…

Vida No es coneixen gaires dades sobre la seva formació S’ha dit, sense que s’hagi pogut comprovar, que fou músic de l’orquestra de la cort de Màntua Posteriorment estigué com a cantant a Venècia, fins que l’any 1658 s’establí a Viena com a membre de la capella musical de l’emperadriu vídua Elionor Gonzaga A partir d’aleshores, el seu prestigi i la seva consideració a la cort anaren augmentant constantment El 1669, per decisió del mateix emperador, Leopold I, ascendí a mestre de l’esmentada capella, tot passant al davant de Giovanni Legrenzi, que havia estat escollit inicialment…

Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…

Situació Absis romànic d’aquesta antiga parròquia, ara totalment en ruïnes V Angulo L’església de Santa Eulàlia de Tapioles és situada al veïnat d’aquest mateix nom, dins del terme de Vallgorguina, a la part est del Vallès Oriental, on confronta amb el Maresme Mapa L38-15394 Situació 31TDG571115 L’església de Tapioles és a 1,5 km en línia recta del poble de Vallgorguina Per accedir-hi s’ha de prendre la carretera que va de Sant Celoni a Arenys de Mar 1 km abans d’arribar a Vallgorguina s’ha d’agafar el camí en el qual s’indica la direcció del dolmen S’ha de seguir aquesta pista fins a arribar…

Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol MNAC núm inv 24004 Rambol Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari 24 003, 24 004, 24 018, 24 019 el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731 Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal segles X-XI * a…

Situació Vestigis d’aquesta fortificació on s’evidencia l’aparell en opus spicatum ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades en un pujol sobre el poble abandonat de Peralba, que s’alça al vessant nord-oest de la serra de Sant Mamet, damunt de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG278514 La carretera que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga passa pel costat del poble de Peralba JBM Història Les primeres referències al lloc de Peralba corresponen a l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre…

Situació Antiga capella o hospital del camí ral d’Aragó, que fou seu des del segle XIII d’un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al peu de la carretera N-II, entre els quilòmetres 539-540, uns 7 quilòmetres de Jorba en direcció a Cervera També s’hi pot anar des de Veciana per una pista oberta recentment Cal demanar la clau a la masoveria que hi ha al costat de l’església FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG729098 Història Aquest petit priorat sorgí a partir d’una capella de camí que es trobava a l’antic terme del castell d’Albarells…

Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…