Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
Companyia General de Crèdit - El comerç
La constitució La societat va ser autoritzada per Decret de 24 de febrer de 1865 El capital es fixà en 5 milions de duros —100 milions de rals—, però l’aportació real va ser del 25% d’aquest capital nominal 1,25 milions de duros, o 6,25 milions de pessetes Els promotors de l’empresa són tots ells membres prou coneguts de la nova burgesia barcelonina La primera Junta de Govern 1965 era constituïda per President –Antoni Gusi Directors –Miquel Martorell Ignasi Girona i Agrafel Marià Casi i López Vocals – Celdoni Ascacíbar Josep Costa i Serra Francesc Roget i Puget Ramon Estruch i Ferrer Joan…
segellament
Dret processal
Procediment cautelar ordenat per l’autoritat judicial a fi de garantir els béns objecte d’un plet o d’un procediment criminal, de manera que restin a disposició de l’esmentada autoritat fins que determini en forma definitiva sobre llur situació.
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús…
Sant Lluís
Sant Lluís, a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…
cartoixa de Valldemossa

Aspecte de la cartoixa de Valldemossa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antiga cartoixa (Jesús Natzarè) de la vila de Valldemossa (Mallorca) fundada l’any 1399 per Martí I l’Humà, que cedí als cartoixans el palau reial que segons tradició havia fet construir el rei Sanç de Mallorca vers el 1321.
El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist Sogorb, que instaren la fundació El prior Miquel Oliver 1505-25 feu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446 Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli mort el 1678 De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o…
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra banda, atès que…
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
sant sudari
El sant sudari de Torí, en un positiu fotogràfic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llençol fúnebre amb què fou embolcallat el cos de Jesús.
A partir del s VII hom començà a parlar d’un sant sudari venerat a Jerusalem i després a Constantinoble a l’edat mitjana moltes esglésies es vantaven de posseir-ne l’autèntic Un d’aquests, que ha merescut l’atenció dels científics moderns, és el que hom venerà fins el 1997 a la capella de la Santa Sindone de la catedral de Torí des del 1578 el mateix que era venerat a Lirey de la Xampanya des del 1353 El 1997 un incendi destruí la capella, però el sant sudari pogué ser rescatat Es tracta d’un llençol de lli d’una sola peça 4,36 per 1,10 m que duu impresa la imatge —frontal i dorsal— d’un cos…
cànon búdic
Budisme
Conjunt de llibres que contenen la doctrina del budisme.
Hom classifica els nombrosos texts canònics en grups lingüístics i en grups segons les direccions dogmàtiques Mahāyāna i Vajrayāna Els llibres del cànon Vajrayāna , poc coneguts i estudiats, no aconseguiren llur forma definitiva fins al segle VIII i ha d’ésser-ne determinada a partir de texts tàntrics, principalment els tibetans El cànon Mahāyāna , en un sànscrit híbrid, influït per les formes neoíndies, es perdé en gran part només en resten fragments de la perifèria índia altres fragments s’han conservat en traduccions tibetanes i xineses Es basa en la idea d’una revelació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina