Resultats de la cerca
Es mostren 1140 resultats
Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal)
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, on s’observa l’absis semicircular a la capçalera i una absidiola adossada al mur meridional D Ferran L’ermita és situada a uns cinquanta metres de la masia de Can Pedrerol de Baix, dins la mateixa finca, molt a prop de la riera de Rubí i de la seva confluència amb el riu Llobregat, al límit del terme municipal de Castellbisbal Es troba a una alçada de 50 m, gairebé la mateixa que el llit de la propera riera Mapa 36-16420 Situació 31TDG159903 S’hi accedeix per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que comunica Martorell i Rubí, just abans d’…
Sant Pere de Pedrís (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Situació Façana meridional l'església, avui desapareguda, tal com era el 1970 Imatge cedida per P Bertran La primitiva església de Sant Pere de Pedrís era a 500 m del km 6 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs Mapa 33-14360 Situació 31TCG226263 Història El lloc de Pedrís devia ser ja reconquerit el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació a favor de Santa Maria de Gualter Un dels primers esments d’aquesta església data de l’any 1194, quan el comte Ermengol VIII d’Urgell i la seva esposa Elvira donaren l’església i el castell de Pedrís a l’orde de l…
Mare de Déu de Pedra (Áger)
Art romànic
Situació El santuari modern de Pedra té adossat en el sector de llevant l’església primitiva ECSA - F Baltà La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec Mapa 32-12289 Situació 31TCG146555 S’hi accedeix per una pista que arrenca del camí de coll d’Ares a l’altura del mas Masierol Història El lloc i el castell de Pedra són documentats des de l’any 1042 De Santa Maria de Pedra, però, no en tenim referències documentals fins el 1179, tot i ser l’església castral En algun moment degué…
Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…
Mare de Déu del Remei del Serrat (Queralbs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de la Mare de Déu del Serrat des de llevant, en la qual és visible l’estretor de l’absis en relació amb l’amplària de la nau M Anglada El Serrat és un petit veïnat que es troba situat dins l’antiga demarcació parroquial de Fustanya, a la cota dels 1 300 m d’altitud, a l’extrem sud-oriental del municipi Mapa 218M781 Situació 31TDG 328882 Hom hi pot anar per la mateixa pista que porta a Fustanyà, que surt del darrer revolt de la carretera de Ribes de Queralbs, abans de pujar cap al poble, un cop travessat el pont del Freser Dista d’aquest punt uns 4,500 km…
Torre de Moja (Olèrdola)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, molt ben conservada, que es dreça al centre de la població ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al cim d’una petita elevació de la plana penedesenca, prop de Vilafranca del Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Des de Vilafranca del Penedès surt una carretera que mena a Moja La torre és situada al centre de la població, prop de l’església JBM Història El lloc de Moja s’esmenta ja l’any 981, en la venda de terra i vinya, feta per Banzi i altres homes a Guislamany En el testament d’Adalbert, fill del vescomte de Barcelona, del 1010, es donà l’alou de…
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
Art romànic
Situació Petita imatge de la Mare de Déu amb l’Infant encastada en l’anomenada “Creu Verda”, una creu de terme de jaspi verd situada actualment al presbiteri de l’església ECSA - S Masdéu El convent de la Serra és situat en una petita elevació a ponent de la vila, sobre l’indret on millor es conserva l’antic recinte murat i hi ha el portalot de la Serra Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia de la vila de Montblanc APF Història La Mare de Déu de la Serra és un convent de monges franciscanes o clarisses que apareix…
Sant Cebrià o Santa Margarida (Cabrera de Mar)
Art romànic
Aquesta petita capella s’alçava, entre camps de conreu, en el terme municipal de Cabrera de Mar Fou enderrocada l’any 1950 pel pagès de la finca Vinyals, el seu propietari, a fi d’ampliar la seva casa L’església de Sant Cebrià hauria desaparegut de la història i pràcticament no hauria deixat constància de la seva existència si no fos pels treballs de l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que la va estudiar, excavar i dibuixar abans del seu enderrocament Seguint els treballs de Ribas, coneixem que fou edificada en època paleocristiana, al costat d’una villa romana anterior, i que ha…
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Art romànic
L’església de Santa Maria del Mar és consignada en la documentació, per primera vegada, l’any 998 Inicialment anomenada Santa Maria de les Arenes, per estar situada al sector dels arenals vora el port, aquesta església es convertí, al segle XI, en la parròquia de la Vilanova de la Mar, un dels barris o suburbis format extramurs de la ciutat antiga Fou edificada sobre un cementiri paleocristià, que suposa l’existència d’un primitiu temple, en el qual, segons una vella tradició, el bisbe Frodoí, l’any 877, trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona A l’inici del segle XI, concretament l’…
Vila i castell de Tuissan
El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina