Resultats de la cerca

L’origen de la vila de Vilanova de Banat es troba en la carta de franquícia que el 25 de juny de 1255 Galceran de Pinós atorgà als nous pobladors del castell de Puig de Calbell, fortalesa que ell mateix havia manat edificar en substitució del castell de Banat Els nous pobladors procedien de la vila de Banat, i la carta de franquícia els eximia dels mals usos coneguts com cugucia, exorquia i intestia, com també de prestacions forçades En un primer moment aquesta població rebé el nom de Calbell de Banat, però al final del mateix segle ja apareix documentada com a Vilanova de Banat, nom que ha…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…

És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d’aquest, així com per revocació del bisbe L’any 1963 foren concedides àmplies facultats de delegació als vicaris episcopals Aquest càrrec sorgí al segle XIII com a fruit de la rèplica dels bisbes als poders que els ardiaques havien anat acumulant des del segle IV, i fou plenament ratificat pel concili tridentí, que reduí l’ardiaconat a una dignitat honorífica dels capítols catedralicis

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona…

Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat…

Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837 L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis EUA El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens Missouri i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia 1847-48 El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’installà a Santa Barbara S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials Fundà, a la seva diòcesi, els asils de Los…

Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol catedralici entre…

Es llicencià en filosofia per la Universitat de Barcelona Posteriorment esdevingué seminarista i es traslladà com a missioner a l’Argentina Obtingué la llicenciatura en teologia pel Colegio Máximo de San José de San Miguel Buenos Aires, vinculat als jesuïtes Al desembre del 1961 fou ordenat sacerdot dins la Companyia de Jesús a Asunción, al Paraguai, on exercí la tasca pastoral més de vint anys, durant els quals s’enfrontà sovint a la dictadura del general Stroessner L’any 1986 Joan Pau II el nomenà bisbe de la nova diòcesi de Puerto Iguazú, a la província argentina de Misiones,…

Entrat a la Companyia de Jesús 1545, es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del collegi de València El 1567 es retirà a la cartoixa de Portaceli, però, cridat pel general dels jesuïtes Francesc de Borja, anà a Roma El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa d’Escaladei Fou successivament prior de Portaceli 1574, d’Escaladei 1575 i 1584-86, on introduí una impremta, d’El Paular 1576, de la cartoixa de Nàpols 1579 i de la de Milà 1571-84 Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina 1587 i dels canonges regulars de sant Agustí a Catalunya-…

En un document datat entre el 1078 i el 1091 del monestir de Sant Quirc de Colera, figura que Dalmau Berenguer tenia al “ vilare Ermenisclo ” pel monestir un mas amb terres, vinyes i colomars, i que Guillem Elisiars tenia vinyes al lloc d’“ Ermenisclo” En època medieval Vilamaniscle devia ésser un poblat amb una importància molt escassa La seva església no figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 Tot i que no apareix documentada, hom creu que Vilamaniscle devia tenir església o capella a la primera meitat del segle XII, perquè entre els testimonis que signen la donació de l’…