Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
Febre tifoide
Patologia humana
Definició La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià transmesa en general per begudes o aliments contaminats que origina síndrome febril, mal de cap i molèsties o dolor abdominal El trastorn, endèmic en algunes regions tropicals del planeta i que encara incideix amb una certa freqüència al nostre medi, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes d’iniciats els símptomes tanmateix, però, pot causar complicacions greus, com ara perforació intestinal o hemorràgies internes que se solen prevenir amb la instauració del tractament antibiòtic adequat en les fases…
Poliomielitis
Patologia humana
Definició La poliomielitis és una malaltia infectivocontagiosa d’origen vírica que especialment afecta infants i que si bé en la majoria dels casos és asimptomàtica, o bé es manifesta amb símptomes lleus i inespecífics similars als provocats per la grip o la faringitis, de vegades evoluciona amb manifestacions neurològiques greus que poden causar la mort del pacient o deixar com a seqüela paràlisi i atròfia de les extremitats, i per això també és anomenada paràlisi infantil La vaccinació sistemàtica contra la poliomielitis ha permès d’eradicar gairebé del tot aquesta malaltia en els països…
Grip
Patologia humana
Definició La grip , o influença , és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, extremament freqüent, que es manifesta amb febre, catarro, tos i sensació de prostració La malaltia, que es presenta gairebé sempre en forma de brots epidèmics, sol ésser benigna, ja que normalment es resol en un curt període de temps sense que quedin seqüeles això no obstant, en els malalts pulmonars crònics, les persones grans, les desnodrides i les immunodeprimides hi pot originar complicacions serioses Causes La grip és produïda per un grup heterogeni de virus de la família Orthomyxoviridae anomenats…
Biologia i genètica 2017
Biologia
Genètica
Edició genètica, embrions i disseny de proteïnes El nombre de tècniques de biologia molecular o cellular amb aplicacions en biomedicina està experimentant un gran creixement i un procés d’optimització Així, el 2017 es van publicar més de 1200 articles científics en revistes especialitzades en què s’havia utilitzat la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9 en cèllules humanes, que es va utilitzar per primer cop l’any 2014 i que permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , inclosos gens humans, de manera poc invasiva, per a corregir mutacions responsables de malalties genètiques…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
La circulació de la sang
El sistema circulatori El sistema circulatori realitza en el nostre organisme les funcions fonamentals d’oxigenació dels teixits, de transport de nutrients i de les altres substàncies necessàries per al funcionament dels diversos òrgans i aparells, i d’eliminació contínua dels residus produïts pel metabolisme cellular Es tracta d’un aparell constituït per una atapeïda xarxa de "tubs" de diverses dimensions artèries, venes, capillars, pels quals circula la sang, un teixit líquid amb funcions especials de transport, i per una bomba el cor que proporciona a aquesta sang l’impuls necessari per a…
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina