Resultats de la cerca
Es mostren 1276 resultats
Solidarność
Història
Nom amb què és coneguda l’organització sindical polonesa Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność.
Fou creat amb l’acord de Gdańsk 1980, on el govern polonès hagué d’acceptar, entre altres peticions dels obrers en vaga iniciada a les drassanes de Gdańsk i que ràpidament s’estengué a gran part del país, la legalitat d’uns sindicats lliures, i aviat assolí els deu milions d’afiliats i esdevingué l’organisme unitari del moviment per la democratització de Polònia Pel desembre del 1981, després del cop d’estat del general Jaruzelski, el govern militar suspengué l’activitat dels sindicats lliures i internà el seu president Lech Wałesa junt amb d’altres dirigents sindicals En 1982-89…
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Política
Organització política constituïda el 1969 partint de l’escissió, produïda l’any anterior, del sector més jove i esquerranista del Front Nacional de Catalunya.
Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans…
Joan Tutau i Vergés

Joan Tutau i Vergés
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Dirigent republicà i escriptor.
Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial…
purga
Política
Procés d’eliminació d’elements políticament indesitjables, o poc segurs en el si de l’administració pública o en un partit polític, acomplert per l’òrgan executiu o pels màxims dirigents.
Són cèlebres les de Stalin, a l’URSS 1936-38
diputat del general
Història
A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o imposts acordats per les corts.
Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció, perdurà, alterat en…
Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó
Economia
Història
Història del dret
Polític, advocat i financer.
Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…
Arnaldo Otegi Mondragón

Arnaldo Otegi Mondragón (2006)
© Kaosenlared.net
Política
Polític basc.
Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987 Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de presó, però fou absolt pels de Rupérez…
Cuba 2016
Estat
El comiat a Fidel Castro va congregar multituds a l’Havana © Presidencia de México / Juan Carlos Morales En l’agenda de política interna va destacar el VII Congrés del Partit Comunista de Cuba PCC, celebrat a l’abril, perquè es va decidir posar una data, entre el 2018 i el 2021, al relleu dels dirigents que encara provenen de la generació històrica que va fer la revolució El president, Raúl Castro, va tornar a incidir en el seu discurs en la importància del procés de reforma constitucional que hi ha en marxa sota la tutela de les autoritats vigents, amb el suport d’alguns cercles…
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Partit creat el 23 de juliol de 1936, per la integració de quatre organitzacions polítiques d’àmbit català: Federació Catalana del PSOE, Partit Comunista de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya [USC] i Partit Català Proletari.
Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina