Resultats de la cerca

Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del segle XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’estabulació A…

Característiques generals dels ctenòfors Els ctenòfors són animals bastant similars als cnidaris de fet, durant molt de temps ambdós han estat agrupats dins un tipus comú el dels celenterats Uns i altres presenten un eix principal oral-aboral al voltant del qual es disposen totes les estructures del cos una simetria bilateral que ja es manifestava en els cnidaris més evolucionats, i que és una característica molt notable dels ctenòfors només dos teixits ben definits l’ectodèrmic i l’exodèrmic un mesènquima gelatinós mesoglea i manca de cap altre espai intern que no sigui la cavitat…

És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el…

Vida i obra Cursà filologia romànica a la universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’installà a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral Autor d’articles collaborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya , assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre Avinyó 1939 El recull Rosa mística 1942 fou el primer…

Abans de la Segona Guerra Mundial els films noruecs més importants Glomdals bruden, Elakuk i Laila foren dirigits pels realitzadors danesos Carl ThDreyer i George Schennevoigt com a cineasta nacional cal destacar Tancred Ibsen, autor de Synnove Solbaken Acabada la guerra foren produïts tot un seguit de films inspirats en les accions de resistència els millors d’entre ells són Vi vil leve , d’Olaf Degar, i Kampenon tunftvannet , de Titus Vibe Müller Durant els anys seixanta destacaren, entre d’altres, Pal Lökkeberg amb Liv ‘Viure’, 1967, Knut Andersen, Pal Bang-Hansen i,…

Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre…

Habita els indrets rocallosos o els penya-segats del litoral i nia als forats de les roques Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora A la primavera el mascle atreu la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic La posta és de dos ous i l’alimentació dels petits és a base d’una substància que secreta el pap de la coloma A partir de la raça salvatge d’aquest colom s’han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques columbicultura Entre aquestes darreres es…

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular…

Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…

Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb Jaume Arnella…