Resultats de la cerca

A desgrat de no haver pogut trobar cap dada històrica que faci referència a aquesta església, cal admetre’n l’origen en època romànica Les característiques arquitectòniques de l’edifici actual, però, fan pensar en una obra posterior, refeta, a més, l’any 1631, segons consta en una de les dovelles de la porta de l’església Una llinda, datada l’any 1732, porta gravada aquesta frase“ Tomàs Ribera Rec me fecit ”

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

El poble de Ribaroja d’Ebre és situat sobre una terrassa fluvial de gres i argila vermella a la riba dreta de l’Ebre L’antic castell del lloc és esmentat el 1153 com a límit del terme del castell de Miravet, donat en aquest any pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers El lloc fou vinculat a la comanda templera d’Ascó, i els frares fundaren a Riba-roja una sotscomanda Els templers s’encarregaren de la tasca de colonització de l’indret, a la qual també contribuí la mitra de Tortosa Consta en aquest sentit que el 1167 el bisbe Ponç de Monells cedia un conjunt de terres i rendes als…

Aquest topònim, avui perdut, sembla que es localitzava vora Pilzà, i tal vegada en el mateix Castillo del Pla Hom troba documentat per primera vegada el castrum de Cercedo en el testament d’Arnau Mir de Tost, datat l’any 1072, segons el qual el llegava a la seva filla Letgarda, al seu marit el vescomte Ponç I de Cabrera i a llur fill Guerau II Ponç Aquesta notícia fa pressuposar que el lloc havia estat conquerit, segurament vers mitjan segle XI, per Arnau Mir de Tost tanmateix, no sabem si la seva voluntat expressada en l’acta testamentària es féu efectiva i qui senyorejà aquest castell…

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi…

Les escasses restes d’aquesta església es troben al costat del recinte del castell de Claramunt, situat al cim d’una penya al vessant meridional de la serra del Montsec, prop del poble de Corçà La seva història es confon en bona part amb la de la propera església de Sant Bartomeu de Claramunt La primera referència del lloc i el castell de Claramunt és del 1042 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren el dit any carta franquesa als senyors de Pedra Exabel i Garoca de tots els alous que posseïen dins el terme del castell d’Àger “ sive et in ipso castro de Clarmont ” El…

El coneixement gràfic d’aquest castell el tenim gràcies a un dibuix de Langlois publicat a “La Veu del Diumenge”, suplement de “La Veu de Catalunya”, el 12 d’agost de 1934, ja que actualment és difícil de- tectar-ne l’estructura dins la barreja d’edificis que s’apleguen a l’entorn de l’església de Sant Pere de Castellar, amb llurs modificacions posteriors Documentalment, el castell de Castellar apareix esmentat el 23 de març de 1091, quan el comte d’Urgell Udalard i el seu fill Pere donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona un alou que termenejava amb “ Kastellari castro ”, i l’any 1154…

Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al…

Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’…