Resultats de la cerca
Es mostren 2846 resultats
inestabilitat atmosfèrica
Meteorologia
Situació de l’atmosfera terrestre en què les partícules d’aire no resten establertes.
Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat Quan les partícules ascendents són d’aire sec, llur…
Louis Marchand
Música
Compositor, clavecinista i organista francès.
A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…
notació ecfonètica
Música
El seu nom deriva del grec ekphonéo, que significa ’declamar'.
Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es diu que la…
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats,…
olimpíada
Cronologia
En l’antiguitat grega, període de quatre anys (cinc, d’acord amb la manera de comptar clàssica) comprès entre dues celebracions consecutives dels Jocs Olímpics.
Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica entre els quals Tucídides el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu s IV-III aC el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives el 772 aC, la segona el 768 aC, la tercera, etc Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any el primer, el segon, el tercer, el quart així és…
codi de comerç
Economia
Dret
Dret mercantil
Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques de caràcter mercantil.
El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç napoleònic, en…
aroma

Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components…
llotja
Art
Història
Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
Era seu de l’òrgan de govern del collegi de mercaders o consell de la mercaderia Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja Barcelona, València, Perpinyà o en un edifici a part, però molt pròxim Mallorca En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa 1368-73, format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals La llotja de Castelló d’Empúries s XIV, restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres El desenvolupament del comerç en la baixa…
coma de Vallcivera
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya (Lles), al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2 517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús.
A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la…
Joint Photographic Experts Group
Format de fitxer de dades orientat a l’emmagatzematge d’imatges estacionàries digitalitzades, considerat un estàndard per a intercanviar informació en sistemes multimèdia i en fotografia digital.
El subcomitè de l’ISO del qual li ve el nom, el definí al començament dels anys noranta, per tal d’uniformar els diferents formats que havien aparegut El JPEG respon a la necessitat de minimitzar les dimensions enormes que requereixen els fitxers d’imatges digitalitzades Per això, fa ús d’una codificació no conservativa, és a dir, que elimina una part de la informació inicial justament aquella que seria imperceptible, o secundària, per a l’observador final De fet, l’usuari del JPEG pot especificar la qualitat final amb què vol emmagatzemar la imatge, i controla, per tant, el grau d’eficiència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina