Resultats de la cerca
Es mostren 6236 resultats
la Vall de Bianya

Casal de la Riba, a Hostalnou de Bianya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la capçalera del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de la vall de Ridaura El terme comprèn també l’antic municipi de la…
Banc de la propietat (Banc de Barcelona) (1930-1982)
El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…
Tipus i evolució de les cases urbanes
Art gòtic
Finestra coronella de la Casa del Degà o Casa Rectoral de Tarragona Les finestres coronelles, característiques pels esvelts mainells que les divideixen en diferents segments, de dos a quatre generalment, comencen a aparèixer al final de l’època romànica i arriben al màxim grau de popularitat en època gòtica Els fusts són habitualment de pedra nummulítica de Girona, els capitells i les bases segueixen un tipus estàndard amb volutes i palmetes molt simples i les llindes per sectors són retallades a manera de petits arcs trilobats La que aquí reproduïm s’obre al primer pis de la façana nord de l…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…
Els Torras, a Sant Joan les Fonts
El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…
L’escultura monumental i decorativa de l’antiguitat tardana
Introducció Sarcòfag del segle IV amb escenes de la història de Susanna, importat d’un taller romà, encastat al costat nord del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona F Tur L’estudi de l’escultura de la Catalunya de l’antiguitat tardana i d’època de domini polític visigòtic, en totes les seves manifestacions, ens obliga a plantejar de manera global les qüestions que implica la producció artística, les seves condicions, mètodes, aportacions, deutes i evolució El principal problema és, però, el fet que disposem d’escassíssimes restes, que ens ha llegat el pas del temps, i les…
futbol

L’any 1900 es creà el FC Escocès, un dels equips pioners del futbol a Catalunya
Arxiu de Sant Andreu
Futbol
Esport de pilota que es practica entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans.
El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…
Ordis
Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (Ordis)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una carretera…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…