Resultats de la cerca

Situació Tot i el seu aspecte extern tardà, conserva murs romànics reaprofitats MA Jubany Església parroquial que presideix el poble de Canyamars, situat al sector més oriental del terme de Dosrius, al vessant dret de la riera del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG54059 S’hi accedeix des del poble de Dosrius, situat al peu de la carretera B-510 de Mataró a Llinars del Vallès, per un brancal que acaba al mateix poble de Canyamars NAB-IFF-MAJP Història L’església de Sant Esteve de Canyamars surt molt tardanament en la documentació, l’any 1334, quan consta com a filial de Sant…

Situació Torre de planta circular, esberlada a partir del primer pis ECSA - J Bolòs Torre situada a l’interior del veïnat de Viladellops, en una zona muntanyosa i més boscosa, al sud-est del terme d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF944736 JBM Història S’esmenta per primer cop el lloc el 976, en una donació de terres situades dins el terme del castell d’Olèrdola L’alou de Viladellops fou donat pel febrer del 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle Més tard fou una possessió de l’orde dels…

La ciutat de Sant Carles de la Ràpita s’emplaça prop de la costa, a l’entrada del port dels Alfacs, i és la successora de l’antic lloc de la Ràpita, d’origen andalusí El topònim de l’indret és un terme àrab rabita o ribat , que correspon a una fortificació o castell amb una funcionalitat a la vegada religiosa i militar Al segle XII, el geogràf àrab al-ldrïsï va descriure l’edifici que hi havia a la Ràpita com “una ràpita formosa, forta i inexpugnable vora la mar i que disposava d’una guarnició brava” Parallelament les fonts cristianes confirmen que el 1097, quan encara no s’havia conquerit…

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…

Damunt les roques que hi ha a la península allargada que es forma entre el riu Llierca i la riera de Sant Aniol d’Aguja, prop de llur confluència, en un indret força espadat —d’aquí podria venir el nom—, sembla que hi havia hagut un castell o una casa forta, del qual, segons Els castells catalans , només resta un mur fet amb pedres sense treballar Amb tot, si les restes que se n’han conservat són escasses, les notícies documentals que han arribat fins a nosaltres també són molt reduïdes Cap a mitjan segle XIII, apareix segurament documentat per primer cop aquest castell Arran d’un litigi…

Fill d’ Alexandre Galí  i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme  promogut per Antoni Batlle  1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…

El primer establiment de la comunitat fou a Valldaura Vallès Occidental, on el 1152 ja existia una abadia amb aquest nom El 1158, Ramon Alemany cedí les terres de Santes Creus perquè s’hi establís la comunitat vallesana Els monjos s’hi installaren el 1168 en un règim d’abadiat independent, és a dir, sense dependre de cap bisbat, i l’abadia rebé el nom de Santes Creus Suprimit el convent el 1820, els seus béns foren subhastats La comunitat fou restaurada el 1823, però el monestir fou definitivament abandonat el 1835 Les notícies que es tenen de la seva activitat musical són molt minses a causa…

Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari municipal Constava de…

Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista  Las Candilejas  1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia  Estrella o El castillo de los encantados 1863…