Resultats de la cerca

El talp Talpa europaea té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes les del darrere són petites i estretes Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet…

L’eriçó comú Erinaceus europaeus es diferencia externament de l’eriçó africà E algirus ultra pel seu color, més fosc en general, perquè presenta al front una línia transversal ininterrompuda de pues, i per una taca fosca que va des de l’ull fins a la punta del musell Les mesures del cos són les següents 230-300 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 45-53 mm de peu, 25-29 mm d’orella, i el pes és de 500 a 1200 g Javier Andrada L’eriçó fosc, europeu o comú és un insectívor de dimensions mitjanes, cua i extremitats curtes i peus grans i proveïts d’ungles ben desenvolupades i…

Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…

Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que…

L’any 1732, Carl Linné, un estudiant de 25 anys de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, dugué a terme la seva primera expedició en solitari L’objectiu del jove científic era Lapònia, a la part septentrional de la península Escandinava, que en aquella època encara era una terra completament desconeguda i en estat salvatge T M Fries, el biògraf de Linné, en referir-se dos segles més tard a aquesta primera expedició a Lapònia, escriví “des del punt de vista dels resultats, aquest fou el viatge més important dels que mai s’emprengueren a Suècia” El viatge, que durà els quatre mesos d’…

Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de…

Un corb, una àguila, una dona i un castor es miren el qui els mira No tindria res d’estrany, si no fos que són un corb, una àguila, una dona i un castor tots d’una peça, esculpits en un tronc de fusta Vívides talles acolorides que conformen l’esvelta tuia gegantina fins a conferir-li un posat zoològic Miren esbatanadament, amb indiscreta insolència, l’esguard perdut en el paisatge verdejant, en una mar que es fon en l’horitzó Gasten un posat diríem que totèmic Naturalment són tòtems Tòtem de Sitka Alaska Corel - H Davis Els pobles de la costa NW de l’Amèrica del Nord, més concretament de l’…

“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…

A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar a la Terra…

Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…