Resultats de la cerca
Es mostren 49546 resultats
Els cereals i llurs derivats
Els cereals són les llavors o grans madurs i secs de les gramínies, una família de plantes que es caracteritza per créixer en forma d’espigues Des d’un punt de vista nutritiu, l’aspecte més important dels cereals i llurs derivats és que són molt rics en midó i, per tant, una font molt important —en realitat, la més important— de nutrients energètics Els cereals més utilitzats com a aliment en el nostre medi són el blat i l’arròs En altres zones geogràfiques també s’utilitzen molt el blat de moro, l’ordi, el sègol i la civada El gra de cereal consta, de fora cap a dins, de dues parts molt…
Desviació del membre inferior de l’aparell locomotor
Patologia humana
Definició Són anomenades desviacions del membre inferior diverses alteracions de l’alineació normal entre la cuixa i la cama en què el genoll es desvia cap enfora, cap endins o cap enrere amb relació a la posició normal que li correspon Tipus L’alineació del membre inferior es defineix per la relació establerta entre l’os de la cuixa, el fèmur , i l’os més gruixut de la cama, la tíbia , que s’articulen al genoll Les desviacions del membre inferior es classifiquen segons el desplaçament que afecta el genoll, articulació que en llatí és anomenada genu, perquè, si aquesta es troba desplaçada,…
Despreniment de retina
Patologia humana
Definició Es anomenada despreniment de retina la separació de les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la retina neural La manifestació més evident és la pèrdua de visió en una part del camp visual i, en els casos avançats, una ceguesa completa Freqüència, edat i sexe El despreniment de retina és una alteració poc habitual Anualment afecta una o dues persones de cada 10 000 Pot produir-se en qualsevol edat, per bé que és més freqüent entre 45 anys i 60 Es presenta sobretot en homes Causes El despreniment de retina consisteix en la separació de les dues unitats…
Tumor maligne de les vies biliars
Patologia humana
Definició És anomenada tumor maligne o càncer de les vies biliars la proliferació anòmala d’un grup de cèllules que pertanyen al conjunt d’òrgans encarregats d’emmagatzemar i transportar la bilis elaborada pel fetge fins a l’intestí prim, i que tendeixen a desenvolupar-se molt ràpidament i formar una massa tumor al Els tumors malignes de les vies biliars no són freqüents, per bé que el pronòstic sol ésser greu ja que quan originen les manifestacions que els caracteritzen —com ara dolor abdominal, icterícia o tonalitat groguenca de la pell, coïssor, o nàusees i vòmits—, generalment ja es…
L’herència
Genètica
Hom anomena herència el conjunt de caràcters anatomies i fisiologies —tant normals com patològics— que els progenitors transmeten als descendents En sentit estricte, l’herència és el conjunt de mecanismes pels quals es desenvolupa aquest fenomen En sentit més ampli, és difícil de definir, ja que en general els pares no solament transmeten una sèrie d’elements biològics als fills en el moment de la concepció —concretament una part de llur dotació cromosòmica—, sinó que també els donen moltes atencions durant el creixement amb què, directament o indirectament, els sotmeten a una colla de…
Creixement del fetus
Fisiologia humana
Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal L’ estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter L’ estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà L’ estadi fetal , que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració…
Vinaixa
Vinaixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km 2 , es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc Limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara SE, i amb els garriguencs del Vilosell SW, l’Albi W, les Borges Blanques i la Floresta NW, els Omellons N, l’Espluga Calba NE, Fulleda i Tarrés E El poble de Vinaixa és l’únic nucli de població agrupada del terme, que comprèn també el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó Aquest darrer, ja al límit del…
Sant Feliu de Pallerols

Vista de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…
Algerri

El poble d’Algerri, a la Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Algerri, de 54,32 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer Limita amb els termes d’Ivars de Noguera NW, Os de Balaguer NE, Castelló de Farfanya E i Albesa SE, i amb els segrianencs d’Almenar SW i Alfarràs W El territori d’Algerri s’estén a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit ponentí Comprèn dos sectors separats per la Serra Llarga, que accidenta el terme de llevant a ponent, l’altitud de la qual oscilla entre els 382 m, a la part més propera a la Noguera, i els 450, a la zona central, més elevada, sobre el poble mateix d’Algerri…
Sarrià de Ter
Sarrià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…