Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Joan de Serrallonga
Joan de Serrallonga, segons un gravat romàntic
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels…
Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà caracteritzada per a l’obra La casa de Bernarda Alba
© David Ruano/TNC
Teatre
Actriu.
S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey Esperando a Godot 1978, de S Beckett Quan la ràdio parlava de…
Josep Termes i Ardèvol

Josep Terme i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho…
Castell de la Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima EFS Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta JRG-DRR-JIR-JMT Història La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben…
Camí del Diable (Seròs)
Art romànic
Situació Restes de l’antic camí medieval, successor d’una via romana secundària que unia Lleida amb la ciutat de Celsa l’actual Gelsa, a la riba esquerra de l’Ebre, als Monegres, Saragossa, travessant el Cinca per Massalcoreig ECSA-JI Rodríguez L’anomenat camí del Diable és una llarga via de comunicació, els vestigis de la qual es poden resseguir al llarg dels termes de Soses, Aitona, Seròs i Massalcoreig hom l’inclou en aquest terme municipal perquè el fragment encara conservat es troba a la partida de Matacanyes, dins el terme de Seròs L’esmentada partida es troba…
Necròpoli de Boters (Lleida)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa 32-15 388…
Vilatge d’Adar (Llardecans)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest desaparegut vilatge medieval s’estenen pel tossal que domina la vall d’Adar, entorn les ruïnes d’una capella dedicada a sant Marc ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest vilatge són en un tossal situat al nord-oest del poble de Llardecans Mapa 32-16 416 Situació 31TBF912889 Cal arribar-hi per una pista que surt del nucli de Llardecans, darrere de la capella de la Mare de Déu de Loreto, i que baixa cap al Segre en direcció nord-oest Després d’uns 4 km s’arriba a una cruïlla que porta a Maials i a Aitona A migdia d’aquesta cruïlla hi ha el tossal d’Adar o de la…
Fundació de l’hospital de Perpinyà per Arnau Gausfred, comte de Rosselló
Art romànic
Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope ecclesiam Sancti…
Santa Maria de Llongarriu (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici des del costat de llevant amb la capçalera J M Melció Aquesta església, antiga parròquia i actual santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu es troba a 740 m d’altitud, al costat del gran casal dels Llongarriu, al vessant septentrional de la serra de Malforat i dominant la riba esquerra de la riera d’Oix Mapa 256M781 Situació 31TDG548787 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, passat el Capsacosta i abans d’arribar a la masia de Maibosc, baixa, a mà dreta, una pista forestal, la qual passa vora Sant Feliu del Bac i Santa…
Alexandre VI
Alexandre VI (detall d’un fresc del Pinturicchio)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1492-1503; Roderic de Borja).
Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el nombre i les…