Resultats de la cerca
Es mostren 11899 resultats
Sant Joan o Sant Gervasi de Molins (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Les runes d’aquesta església són situades a prop del mas Molins, dins la parròquia i municipi de Llobera Mapa 330M781 Situació 31TCG742436 Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Torà fins a trobar, havent fet 8 km, un trencall a mà esquerra amb un senyal que indica que la casa Molins és a 0,650 km Havent arribat a la casa, el que resta de l’església es localitza a uns pocs metres, cap a llevant Història Hem pogut localitzar i identificar aquesta església, inèdita, a través de referències documentals La primera és un document de l’any 1097 una donació a Santa…
Cellera de Catllà
Art romànic
Situació Catllà erròniament escrit avui “Catllar” és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Història Catllà Castellanum , 948 villa Castellani , 968, 1011 Catllà , 1612, 1750 deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X La grafia oficial Catllar, adoptada al segle XIX, no té…
Johann Heinrich Schmelzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i…
Hipospàdies
Patologia humana
És anomenada hipospàdies una malformació congènita caracteritzada per una posició anòmala del meat uretral, que es localitza a la cara inferior del penis en lloc de fer-ho a la punta del gland L’hipospàdies constitueix un trastorn relativament freqüent —es presenta aproximadament en el 0,5% dels nounats masculins—, que és degut a una anomalia en el desenvolupament embrionari de la uretra masculina i el penis En les primeres fases del desenvolupament embrionari, les estructures precursores dels òrgans genitals externs i la uretra coincideixen en una única gran obertura, anomenada fenedura…
El que cal saber del tumor benigne d’úter
Patologia humana
És anomenada tumor benigne d’úter la formació d’una massa cellular anòmala en algun punt de l’òrgan que, si bé es manté separada dels teixits propers, pot comprimir les estructures adjacents i alterar-ne la funció Els pòlips de coll uterí són tumors benignes molt comuns que formen una excrescència sobre la mucosa cervical que generalment entra, per l’orifici cervical extern, a la cavitat vaginal Els pòlips endometrials són tumors que formen una excrescència sobre la paret interna del cos de l’úter i es componen totalment o parcialment de teixits semblants al que cobreix l’…
Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…
materialisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental de la realitat.
Afirma, doncs, no sols la independència del real respecte al pensament humà, que n'és reflex, com fa el realisme en oposició a l'idealisme, sinó també la matèria com a substrat darrer de l’univers, en la qual cosa s’oposa a l'espiritualisme En establir la prioritat de l’ésser sobre el pensar i de la natura sobre l’esperit, fa d’aquest pensament i del mateix esperit formes específiques d’existència de la matèria, al caràcter d’immanents a la qual resten, per tant, reduïdes Bé que el terme sorgí molt tardanament, el materialisme tingué elaboracions sistemàtiques des de l’antigor, com foren la…
paisatge
Geografia
Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—.
Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de paisatge, que…
Josep de Calasanç Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Estudià a la Universitat de Barcelona i fou deixeble de P Bosch i Gimpera Formà part del Servei d’Investigacions Arqueològiques creat per la Mancomunitat de Catalunya i collaborà en la fundació del Museu Arqueològic de Barcelona, del qual es convertí en conservador a partir de la seva formació l’any 1932, càrrec que exercí fins a la mort També fou secretari de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria Si bé originàriament es dedicà a la prehistòria i no l’abandonà mai del tot, estudià sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya Com a investigador, treballà al Museu…
cicle de Krebs

Representació del cicle de Krebs amb els enzims implicats
© Fototeca.cat
Bioquímica
Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera típicament cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’elements dicarbonats (acetilcoenzim A), que transformen en CO2, amb aprofitament de llur energia reductora mitjançant cadenes respiratòries per a portar a terme la fosforilació oxidativa.
La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el…