Resultats de la cerca
Es mostren 1078 resultats
Santa Maria d’Artés
Art romànic
Situació Vista del campanar i de l’absis romànic de Santa Maria d’Artés, únics fragments que han pervingut del temple F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església de Santa Maria són encinglerades dalt un pujol que es dreça a la part septentrional de la població, al cim del qual hi ha el poble antic, que era protegit pel castell, situat al nord-oest de la població moderna, avui transformat en pacífica masia Long 1°57’00” — Lat 41°48’02” Per anar-hi cal agafar la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Vic Poc després d’haver passat la població de Sant Fruitós de Bages, en arribar a la…
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…
La pintura mural en el romànic més tardà
L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és sempre fluid, i…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
Mitjans de comunicació 2011
Comunicació
Ràdio i televisió
Durant l’any 2011, la crisi econòmica i les retallades en el sector públic van fer augmentar la incertesa sobre el futur de molts grups de comunicació i van provocar ajustos pressupostaris, fusions entre empreses i canvis en el model de negoci per assolir la viabilitat empresarial El 2011 es van produir importants canvis en alguns dels diaris catalans de més difusió © Núria Farrús Pel que fa a Catalunya, el 2011 van destacar dos fets La Vanguardia va iniciar la publicació d’una edició en català i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va impulsar una política d’austeritat davant la…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…
Tumor benigne o pòlip d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’intestí gros la massa formada per un grup de cèllules dels teixits d’aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i constitueixen una tumoració Els tumors, que es poden localitzar en qualsevol sector de la paret de l’intestí gros, solen ésser únics per bé que de vegades n’hi ha més d’un o, fins i tot, quan són deguts a diversos trastorns de tipus hereditari, n’hi poden haver centenars Els tumors solen ésser petits i asimptomàtics, però de vegades, bé per la localització, l’estructura o la grandària, poden originar diverses…
Hipovitaminosi i hipervitaminosi
Definició Són anomenats hipovitaminosi i hipervitaminosi els trastorns orgànics causats, respectivament, per una carència o per un excés de vitamines Causes S’anomenen vitamines diferents substàncies, d’estructura química diversa, que són indispensables per a mantenir una activitat orgànica adequada, ja que participen en nombroses funcions metabòliques Atès que l’organisme no és capaç de sintetitzar la gran majoria d’elles i que d’altres només en pot elaborar una quantitat reduïda, hom considera que les vitamines cal que siguin incorporades periòdicament amb els aliments, com ja ha estat…
Depressió
Patologia humana
Definició La depressió és una malaltia psíquica caracteritzada per una alteració de l’estat d’ànim que es manifesta amb un sentiment profund de tristesa acompanyat habitualment d’altres símptomes com ansietat, inhibició psicomotora, desinterès general, sensació de buidor, incapacitat i culpabilitat, disminució del contacte social, pertorbacions en la conducta alimentària i el son, trastorns funcionals somàtics i de vegades impulsos autoagressius El terme depressió és emprat sovint tot fent referència a un símptoma equivalent al sentiment de tristesa Això no obstant, el mateix terme és emprat…
Torroella de Fluvià

Ajuntament de Torroella de Fluvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina