Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Folklore i cultura popular 2019
Folklore
Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de…
Càncer de tiroide
Patologia humana
Definició És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, les quals, amb un creixement exagerat, envaeixen el teixit sa i fins i tot els òrgans veïns, es poden propagar a distància a través dels vasos limfàtics i els sanguinis, i fer reproduir tumors malignes secundaris o metàstasis en punts allunyats de la localització original Freqüència, edat i sexe El càncer de tiroide representa entre el 0,5% i l’1 % de tots els tumors malignes tractats Al nostre medi la incidència anual d’aquest tumor és de 36 persones afectades per cada…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
Castell de Queralt (Bellprat)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquest castell, el més ponentí del comtat d’Osona-Manresa ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són encinglerades, en una crestallera rocosa, a l’extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca, prop de la línia divisòria amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès Mapa 34-15390 Situació 31TCF715972 El camí que hi mena, degudament senyalitzat i en molt bon estat, arrenca del quilòmetre 7,7 de la carretera de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna El seu recorregut és d’uns 2,9 km i acaba en un pla on s’alça l’…
Malaltia de Parkinson
Patologia humana
Definició La malaltia de Parkinson constitueix un trastorn crònic del sistema nerviós central provocat per una alteració bioquímica dels neurotransmissors dels nuclis grisos de la base del cervell, de causa desconeguda, i que provoca un trastorn del control dels moviments musculars automàtics que normalment hom efectua de manera inconscient Aquesta malaltia, anomenada així a causa del metge anglès que la va descriure el 1871, James Parkinson, se sol presentar en l’edat mitjana de la vida, i es caracteritza per l’aparició de tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteracions en…
seda

Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
Baltasar de Muntaner i de Sacosta, paborde de Berga (1683-1686)
El 22 de juliol de l’any 1683, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Baltasar de Muntaner i de Sacosta Segle XVII – Mèxic 1712, paborde de Berga diputat militar Anton de Camporrells i de Gallard, senyor de Biosca, no exercí el càrrec diputat reial Josep Melic i Armant, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc de Montgai, paborde major de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Pere Desbac Descatllar i de Cartellà, senyor d’Orriols, Malla, Rocabruna i Rubió, carlà d’Alòs i de Baldomer oïdor reial Onofre Cortés i Pinyana, doctor en…
Els aiguamolls de l’Alt Empordà
Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…
Laterals d’altar de la Vall de Ribes (Ribes de Freser)
Art romànic
Pintura sobre taula Procedents de la vall de Ribes, es troben, al Museu Episcopal de Vic, dues taules laterals d’altar, la trajectòria de les quals, fins a arribar al Museu, desconeixem Aquestes dues taules fan 98 × 84 cm Es conserven en bon estat, si bé una mica malmeses a la part baixa, la qual cosa no impedeix llur estudi i interpretació Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, on és catalogat amb el núm 9 694 Representa els apòstols Pere i Pau G Llop Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, catalogat amb el núm 9 695 Representa sant Miquel i el diable en l’…
El paisatge vegetal dels altiplans i conques centrals catalans (territori auso-segàrric)
Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina