Resultats de la cerca
Es mostren 9301 resultats
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya
Història
Servei de documentació d’història local contemporània fundat el 1987 al departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El seu nom actual es formalitzà el 1995 quan esdevingué un servei oficial de la UAB La seva tasca fonamental ha estat la de generar i actualitzar una base de dades informatitzada d’història local de Catalunya Des del 1994 té subscrit un conveni amb la Diputació de Barcelona i amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana per a completar la base de dades amb buidatges sistemàtics de bibliografia per comarques els del Vallès Occidental i el Baix Llobregat ja s’han completat i estan en curs els de l’Alt Penedès, el Bages, el Garraf i Osona Recentment ha…
Friedrich August von Hayek
Economia
Economista britànic d’origen austríac.
Professor de la London School of Economics 1931-50 i de les universitats de Chicago 1950-62 i Friburg de Brisgòvia 1962-70 El seu liberalisme econòmic, reflectit en el tractament de la teoria dels cicles i monetària — Monetary Theory and the Trade Cycle 1933, The Pure Theory of Capital 1941—, és la base del seu liberalisme polític Road to Serfdom 1944, revisat i ampliat el 1956 i el 1976, allegat contra l’economia planificada i el dirigisme polític, tingué una gran repercussió i fou la base dels posteriors The Constitution of Liberty 1960 i Studies in Philosophy,…
La llengua
Anatomia humana
La llengua és un òrgan bàsicament musculós, amb molta capacitat de moviment, allargat i cònic, aplanat a la punta, situat longitudinalment sobre la base de la cavitat bucal neix a la part posterior i inferior del sòl de la boca i es projecta cap a l’orifici bucal Té la funció de moure els aliments a l’interior de la cavitat bucal i impulsar-los cap a la faringe, per tal que siguin empassats A més, la llengua intervé igualment en l’articulació de sons Hom hi…
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant…
camp clau
Electrònica i informàtica
Camp de dades usat per a identificar un conjunt de dades.
La característica identificadora dels camps clau és la causa que siguin emprats per a la creació d’índexs o taules d’accés, o també com a camps de referència per a l’ordenació i per aquest motiu sovint les claus reben el nom de claus de cerca La clau primària és aquella que identifica de forma unívoca un conjunt de dades dins un tot generalment l’enregistrament d’un fitxer, o una fila d’una taula d’una base de dades les claus secundàries són claus primàries d’un tot extern generalment un enregistrament d’un altre fitxer, o una fila d’una altra taula de la base de…
Ramon Anglada Roca
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Jugà al Club Patí Roda, l’equip sub-23 del Club Patí Vic, el Club Patí Taradell i el Club Patí Manlleu Parallelament entrenà equips de base del Roda, el Manlleu i el Voltregà Entrenà l’equip sènior del Sant Hipòlit al final de la temporada 1992-93 i aconseguí el subcampionat de la Copa del Rei Posteriorment entrenà els equips base del Vic, on fou segon entrenador del primer equip la temporada 2000-01 i guanyà la Copa de la CERS Entre el 2002 i el 2004 dirigí l’Andorra Hoquei Club i la selecció andorrana El 2004 formà part de l’organigrama tècnic de la Federació…
La Valletta
Ciutat
Capital de l’estat de Malta.
Principal centre i port, situat al NW de l’illa, sobre un promontori rocallós, el Sceberras, que s’aixeca entre els golfs de Gran Port, a llevant, i Marsamucetto, a ponent Centre turístic i comercial Centre d’ensenyament superior University of Malta, fundada el 1592 per Climent VIII Fou fundada el 1566 pel gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem o de l’Hospital hospitaler Jean Parisot de La Valette, del qual prengué el nom, i esdevingué capital de l’illa el 1570 Ha estat una important base naval i militar de primera importància a la Mediterrània, aprofitada pels britànics…
la Valldigna
Subcomarca de la Safor, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx.
El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura,…
Highly Advanced Laboratory for Communications and Astronomy
Astronomia
Satèl·lit portador d’una antena d’ones ràdio de 8 metres de diàmetre, posat en òrbita per l’agència espacial japonesa ISAS el 12 de febrer de 1997.
La missió té com a objectiu observar objectes celestes emissors d’ones ràdio aplicant interferometria de llarga base entre antenes de terra i l’antena en òrbita Com que HALCA és situat en una òrbita ellíptica, amb un apogeu de 21 000 km i un perigeu de 540 km, les línies de base que es poden obtenir d’aquesta manera són tres vegades més llargues que les abastables amb observacions basades únicament en antenes situades a la terra D’aquesta manera es poden obtenir mapes ràdio amb resolucions molt altes —per exemple, a 5 GHz la resolució pot superar el millisegon d’arc…
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina