Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
música d’Anvers
Música
Música desenvolupada a Anvers (Bèlgica).
Durant els segles XV i XVI esdevingué un dels centres financers i comercials més importants de tota l’Europa Occidental, cosa que afavorí el desenvolupament d’una rica activitat artística en tots els camps, incloent-hi la música Anvers representà un paper molt destacat en la història de la música als Països Baixos A mitjan segle XIX passà a formar part de Bèlgica Durant molt de temps l’església de Notre-Dame fou el centre de la vida musical de la ciutat, i la seva escola de cant adquirí una gran fama Al segle XVI alguns grans compositors, com Johannes Ockeghem, Johannes Pullois,…
Castell de Sant Sadurní (Gallifa)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell, integrades per una muralla, són situades en un pla molt inclinat al vessant sud-oest del puig de Sant Sadurní de Gallifa, el mateix on es dreça l’ermita que li dona el nom És entre els 880 i 900 m d’altitud aproximada Mapa L36-14363 Situació 31TDG268172 Per tal d’arribar a l’indret on hi ha les muralles cal situar-se al coll de Sant Sadurní vegeu l’itinerari de Sant Sadurní A uns 30 m abans d’arribar al coll, pel camí carreter de Sobregrau, neix un camí a la dreta, que després d’iniciar-se agafa la direcció de migdia i va planejant Unes 300 passes separen…
Joan Ventosa i Calvell

Joan Ventosa i Calvell
© Fototeca.cat
Economia
Història
Polític i financer.
Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…
premi Joan Fuster
Premi literari en llengua catalana en la categoria d’assaig que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976 Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977 Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978 Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…
Salvador Vilaseca i Anguera
Medicina
Paleontologia
Prehistòria
Metge, prehistoriador i paleontòleg.
Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu…
,
Fructuós Gelabert i Badiella
Cinematografia
Director de fotografia, realitzador i productor.
Vida Ebenista de professió, aprengué nocions de mecànica i òptica Afeccionat a la fotografia, aviat mostrà interès pel cinematògraf Fabricà la seva pròpia filmadora, i el 1897 realitzà el primer film argumental a l’Estat espanyol, Riña en un café , seguit de dos documentals, Salida de los trabajadores de "La España Industrial" i Salida del público de la Iglesia Parroquial de Santa María de Sans L’èxit de públic obtingut propicià que installés un cine a l’hotel Martín de La Rambla, que fracassà Tot seguit filmà Visita de doña María Cristina y don Alfonso XIII a Barcelona 1898, primer…
El Consell Nacional Català. 1945
El Consell Nacional Català CNC fou fundat a la ciutat de Londres al mes de juliol del 1940, ja que el Regne Unit era l’únic estat europeu occidental no ocupat ni controlat per l’Alemanya nazi L’any 1945, el CNC, per mitjà de la seva delegació a Nova York, s’adreçà, amb un text editat en llengua anglesa, als representants dels cinquanta estats presents en la Conferència sobre Organització Internacional, que se celebrà l’abril del 1945 a San Francisco, i que constituí el primer pas per a la creació de l’Organització de les Nacions Unides ONU La Conferència fou patrocinada pels governs dels…
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…
La Traza
Partit polític
Partit format a Barcelona a la primeria de 1923, a imitació del naixent feixisme italià, en especial per militars, però també per estudiants.
A l’inici tingué una important projecció intellectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera El seu origen se situà el 1922 abans de la “Marxa sobre Roma”, quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista o simpatitzants menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya notablement en medis jaumins, parallela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra desembre de 1922 L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina