Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
Jaume Bartumeu i Cassany

Jaume Bartumeu i Cassany
© PS- Partit Socialdemòcrata d’Andorra
Política
Polític andorrà.
Estudià dret a la Universitat de ciències socials de Tolosa i es llicencià a la Universitat de Barcelona El 1982 començà l’exercici de l’advocacia Ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la seva professió membre fundador de la Comissió de Cultura i Drets de la Persona del Collegi d’Advocats d’Andorra 1983, de la junta de govern del Collegi d’Advocats d’Andorra 1986-89 i del comitè executiu de l’Associació Internacional de Joves Advocats AIJA amb seu a Brusselles 1987-90 Ha ocupat també càrrecs en el govern andorrà conseller de finances, comerç i indústria del Govern d’Andorra 1990-92,…
John Kofi Agyekum Kufuor
Política
Polític ghanès.
Setè de deu fills d’una família reial aixanti, acabats els estudis superiors 1959 anà a la Gran Bretanya, on es graduà en dret 1961, i posteriorment 1964 en ciències econòmiques, polítiques i filosofia De 1965 a 1969 exercí professionalment l’advocacia a Kumasi Aquest any inicià la seva carrera política com a diputat i viceministre d’afers estrangers en el govern de Kofi Busia Després del cop d’estat del 1972 retornà al sector privat fins el 1979, que amb el restabliment de la democràcia, tornà a ser elegit diputat No obstant la interrupció de la legislatura pel nou cop d’estat de Jerry…
Pere Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galcerán III de Pinós), Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere.
Succeí el seu germà Galceran VI, mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà 1369 a Andreu I de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars 1374 a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà 1376 als Peguera Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes,…
Chiang Kai-shek
Chiang Kai-shek
© Fototeca.cat
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Féu els estudis militars al Japó 1907-11 S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de collaboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai El 1928 ocupà Pequín El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí…
Joseph Blatter
Esport general
Dirigent esportiu suís, també conegut per Sepp Blatter.
Graduat en administració d’empreses per la Universitat de Lausana 1959, orientà aviat la seva vida professional cap al món de l’esport, inicialment com a periodista El 1964 fou nomenat secretari general de la Federació Suïssa d’hoquei sobre gel A través de la firma de rellotges Longines participà en tasques d’organització dels Jocs Olímpics del 1972 i el 1976, especialment en el cronometratge L’any 1975 s’incorporà a la Federació Internacional de Futbol Associació FIFA com a director tècnic fins el 1981, que passà a secretari general i, finalment 1998, a president en substitució de João…
Saad al-Harīrī
Política
Polític i empresari libanès.
Fill de Rafiq al-Harīrī , es graduà el 1992 a l’escola de negocis de la Universitat de Georgetown EUA, i posteriorment s’incorporà com a directiu en algunes de les empreses del seu pare, part de la gran fortuna del qual heretà Arran de l’assassinat d’aquest el febrer del 2005, el succeí al capdavant del Moviment per al Futur, sunnita moderat i prooccidental, que encapçalà la coalició 14 de març, guanyadora de les eleccions parlamentàries del juny, després de les quals Fouad Siniora, del mateix moviment, ocupà el càrrec de primer ministre El juny del 2009 tornà a guanyar les eleccions al…
Mwai Kibaki

Mwai Kibaki
Política
Polític kenyà.
D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala actual Uganda on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent 1958-60 Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union KANU, el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència 1978-88 Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances 1963-65, ministre de Comerç i Indústria 1965-69 i ministre de Finances 1970-78 En morir Jomo Kenyatta 1978, fou…
Park Geun-hye

Park Geun-hye
© Korea.net
Política
Política sud-coreana.
Filla del president Park Chung-hee , artífex del cop d’estat del 1961, després del qual governà el país Estudià enginyeria a la Universitat de Seogang i es graduà el 1974 Aquest any la seva mare morí en un atemptat contra el seu pare, i fins a l’assassinat d’aquest, que posà fi al règim autoritari que havia instaurat 1979, la substituí com a primera dama Els anys posteriors prosseguí la carrera acadèmica i en 1982-91 presidí el consell d’administració de la universitat privada Yeungnam L’any 1998 fou elegida vicepresidenta del Gran Partit Nacional GPN, formació de centredreta que havia…
Montenegro 2013
Estat
Després de la victòria del Partit Democràtic Socialista DPS en les eleccions legislatives d’octubre del 2012, el DPS també va guanyar les eleccions presidencials del mes d’abril, on va ser reelegit president Filip Vujanović La Comissió Electoral va determinar la victòria electoral de Vujanović amb el 51,21% dels vots emesos, davant les denúncies de frau electoral de l’altre candidat a les eleccions, l’exdiplomàtic Miodrag Lekić, del partit del Front Democràtic, que va obtenir el 48,29% dels vots Poc més de 7000 vots de diferència van permetre a Vujanović continuar ocupant la presidència del…
Vaticà 2013
Estat
El 13 de març l’arquebisbe jesuïta de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va ser escollit per succeeir el papa Benet XVI El nou pontífex, en endavant papa Francesc, va substituir així Joseph Ratzinger al capdavant del Vaticà, el qual va renunciar al febrer al tron de l’Església catòlica a 85 anys i amb un notable desgast físic i polític arran dels escàndols de corrupció i les lluites de poder a la cúria romana Escollit el segon dia del conclave i en la cinquena votació, el papa Francesc va anunciar l’inici d’un període de gestos d’obertura i profundes reformes en la cúria, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina