Resultats de la cerca
Es mostren 1176 resultats
Pere Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galcerán III de Pinós), Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere.
Succeí el seu germà Galceran VI, mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà 1369 a Andreu I de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars 1374 a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà 1376 als Peguera Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes,…
Chiang Kai-shek
Chiang Kai-shek
© Fototeca.cat
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Féu els estudis militars al Japó 1907-11 S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de collaboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai El 1928 ocupà Pequín El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí…
Joseph Blatter
Esport general
Dirigent esportiu suís, també conegut per Sepp Blatter.
Graduat en administració d’empreses per la Universitat de Lausana 1959, orientà aviat la seva vida professional cap al món de l’esport, inicialment com a periodista El 1964 fou nomenat secretari general de la Federació Suïssa d’hoquei sobre gel A través de la firma de rellotges Longines participà en tasques d’organització dels Jocs Olímpics del 1972 i el 1976, especialment en el cronometratge L’any 1975 s’incorporà a la Federació Internacional de Futbol Associació FIFA com a director tècnic fins el 1981, que passà a secretari general i, finalment 1998, a president en substitució de João…
Saad al-Harīrī
Política
Polític i empresari libanès.
Fill de Rafiq al-Harīrī , es graduà el 1992 a l’escola de negocis de la Universitat de Georgetown EUA, i posteriorment s’incorporà com a directiu en algunes de les empreses del seu pare, part de la gran fortuna del qual heretà Arran de l’assassinat d’aquest el febrer del 2005, el succeí al capdavant del Moviment per al Futur, sunnita moderat i prooccidental, que encapçalà la coalició 14 de març, guanyadora de les eleccions parlamentàries del juny, després de les quals Fouad Siniora, del mateix moviment, ocupà el càrrec de primer ministre El juny del 2009 tornà a guanyar les eleccions al…
Mwai Kibaki

Mwai Kibaki
Política
Polític kenyà.
D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala actual Uganda on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent 1958-60 Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union KANU, el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència 1978-88 Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances 1963-65, ministre de Comerç i Indústria 1965-69 i ministre de Finances 1970-78 En morir Jomo Kenyatta 1978, fou…
Park Geun-hye

Park Geun-hye
© Korea.net
Política
Política sud-coreana.
Filla del president Park Chung-hee , artífex del cop d’estat del 1961, després del qual governà el país Estudià enginyeria a la Universitat de Seogang i es graduà el 1974 Aquest any la seva mare morí en un atemptat contra el seu pare, i fins a l’assassinat d’aquest, que posà fi al règim autoritari que havia instaurat 1979, la substituí com a primera dama Els anys posteriors prosseguí la carrera acadèmica i en 1982-91 presidí el consell d’administració de la universitat privada Yeungnam L’any 1998 fou elegida vicepresidenta del Gran Partit Nacional GPN, formació de centredreta que havia…
Montenegro 2013
Estat
Després de la victòria del Partit Democràtic Socialista DPS en les eleccions legislatives d’octubre del 2012, el DPS també va guanyar les eleccions presidencials del mes d’abril, on va ser reelegit president Filip Vujanović La Comissió Electoral va determinar la victòria electoral de Vujanović amb el 51,21% dels vots emesos, davant les denúncies de frau electoral de l’altre candidat a les eleccions, l’exdiplomàtic Miodrag Lekić, del partit del Front Democràtic, que va obtenir el 48,29% dels vots Poc més de 7000 vots de diferència van permetre a Vujanović continuar ocupant la presidència del…
Vaticà 2013
Estat
El 13 de març l’arquebisbe jesuïta de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va ser escollit per succeeir el papa Benet XVI El nou pontífex, en endavant papa Francesc, va substituir així Joseph Ratzinger al capdavant del Vaticà, el qual va renunciar al febrer al tron de l’Església catòlica a 85 anys i amb un notable desgast físic i polític arran dels escàndols de corrupció i les lluites de poder a la cúria romana Escollit el segon dia del conclave i en la cinquena votació, el papa Francesc va anunciar l’inici d’un període de gestos d’obertura i profundes reformes en la cúria, les…
Mongòlia 2014
Estat
La mina d’Oyu Tolgoi, situada al desert del Gobi, és la principal mina de coure i d’or del país © Oyu Tolgoi L’agenda política de Mongòlia va estar marcada pel programa de reformes legals per a diversificar i revitalitzar l’economia, després de dos anys de creixement lent, a través de la recuperació de la inversió estrangera Entre altres propostes, el Govern va prometre mil milions d’euros per a noves concessions mineres i resoldre la disputa causada per la suspensió, l’any anterior, de 106 llicències d’explotació minera en una campanya contra la corrupció, i va preveure també…
Pedro J. Ramírez

Pedro J. Ramírez (2011)
© Irekia
Periodisme
Nom amb què és conegut el periodista castellà Pedro José Ramírez Codina.
Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer 1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina