Resultats de la cerca

Situació Aspecte de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Junyent-A Mazcuñan L’església és adossada al mas Figuera, casal situat al vessant sud de la serra de Castelltallat i a la banda meridional del terme Long 1°41’09” -Lat 41°48’35” Del quilòmetre 11,7 de la carretera de Callús a Castelltallat arrenca, a mà esquerra, una pista forestal en bon estat que, amb un recorregut breu, mena al mas Figuera, al qual és adossada la capella i on cal demanar la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Figuera No creiem…

Sant Vicenç de Vilalba és una capella situada dins la casa del mateix nom, que es troba en un apèndix del terme municipal de la Roca del Vallès, tocant a Cardedeu El nom de Vilalba té un origen clarament romà, vila alba , per la qual cosa podem suposar l’existència d’un assentament romà en aquest lloc, probablement una villa rural Pel que fa a l’època medieval, la primera cita de Vilalba és de l’any 932, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès Després, l’any 986 18 de març, en un document en què els marmessors d’un tal Ramió lliuren a la seu de Barcelona un alou al lloc de Vila…

Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli mantenen el seu…

Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…

Situat a l'W dels Hostalets, té el seu origen en la vella parròquia de Fruitós de Balenyà, documentada abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano L’església, consagrada el 1083, conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li donaren l’aspecte actual L’església, amb…

Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…

Església documentada el 1217, any en què els comtes d’Empúries Hug IV i Maria hi fundaren una llàntia que dotaren amb quatre sesters d’ordi que rebien d’un mas de Vilaüt L’any 1223 Guillem de Canelles deixà en testament a Santa Maria de “ Pitritello ” deu sous comtals L’any 1229 l’abat Ponç de Santa Maria de Roses, com a senyor d’aquest lloc, posà la comunitat que s’hi havia establert sota la regla benedictina i nomenà prior de la comunitat masculina Bernat Sifred, i de la femenina Ermessenda Sifreda Es tractava, doncs, d’un cenobi mixt L’abat també concedí els drets sobre l’església del…

Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc anomenat la…

Aquest castell també es troba esmentat amb els noms de Pui, Pug i Castellpuig Apareix esmentat l’any 1100 com un lloc situat a llevant de Favà També és documentada l’existència de la capella de Sant Salvador del Puig, que potser era la capella del castell La potestat d’aquest castell era dels Caboet Guillem Guitard de Caboet i Ramon II, en llurs testaments dels anys 1110 i 1156 respectivament, donaren la potestat dels castells que es trobaven a les valls de Cabó i de Sant Joan a l’església d’Urgell Entre aquests castells és documentat el castell de Castellpuig Devia ser situat…