Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Ibercom
Servei de Telefónica de España, adreçat a les empreses, que integra veu i dades en les comunicacions tant internes com externes.
El suport físic del servei és proporcionat conjuntament per la xarxa telefònica commutada i la xarxa de commutació de paquets Iberpac Aparegué com una etapa prèvia vers la Xarxa Digital de Serveis Integrats, i encara és operatiu en un nombre considerable d’empreses Permet d’establir comunicacions entre terminals de la mateixa companyia, amb marcatge abreujat i sense cost addicional, encara que la comunicació s’estableixi entre terminals situats en edificis distants L’estructura bàsica del servei es compon de mòduls de xarxa d’accés a Ibercom MXAI, distribuïts a cada edifici on…
barbàrie
Antropologia social
Història
Estat del qui és bàrbar, que presenta inferioritat o manca de civilització.
El concepte de barbàrie o el seu afí poble bàrbar fou introduït per Lewis HMorgan en el seu famós estudi Ancient Society 1877 Segons ell, l’estat de barbàrie era una fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat en la barbàrie l’home domina ja unes tècniques elementals fer foc, domesticar animals, construir edificis rudimentaris, etc Aquest esquema, desenvolupat per Engels, sobretot a Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staates ‘L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat’, 1884, i millorat, encara ha trobat…
altitud
Geografia
Altura d’un punt de la terra respecte al nivell de la mar, expressada habitualment en metres o en peus.
A molts països es refereix a un punt zero d’anivellament , que correspon al nivell mitjà de les aigües en un punt determinat, generalment un port a l’Estat espanyol és el d’Alacant Les altituds oficials, o referències d’anivellament , són anotades en rètols a les estacions de ferrocarril i, sovint, en edificis i indrets rellevants L’altitud és determinada mitjançant els altímetres , i la diferència d’altitud entre dos punts propers, mitjançant els nivells En els mapes són especificades a les cotes , punts acompanyats d’un número que indica l’altitud en metres o en peus, i a les…
Sant Maximí dels Vilars de Sallent (Coll de Nargó)
Art romànic
La capella de Sant Maximí apareix com a dependent de l’església de Sallent l’any 1575, en què s’especifica que en cas que l’edifici no sigui reparat se’n prohibirà la utilització Actualment hom anomena Sant Maximí l’edifici de l’església de Sant Andreu, que en els darrers temps havia acollit la imatge d’aquell sant però s’ha d’especificar que amb anterioritat havien estat dos edificis diferents Sant Andreu era l’antiga església parroquial, centre eclesiàstic del terme, on hi havia el cementiri, fins a la seva substitució, l’any 1904, per Sant Salvador, que n’esdevingué la…
Castells i edificacions militars del Maresme anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella La casa d’Alella Arenys de Mar Torre dels Encantats Arenys de Munt Castell de la Creu Cabrera de Mar Castell de Burriac o de Sant Vicenç La casa de Cabrera Canet de Mar Domus de Canet o castell de Santa Florentina Dosrius Castell de Dosrius Malgrat de Mar Torre de Malgrat Mataró La vila de Mataró Castell de Mata o de Mataró Torre del Mar La torre de Cogoll Montgat Castell de Montgat Palafolls Castell de Palafolls Pineda de Mar Castell de Montpalau Casa forta de Menola Torre de Sant Jaume…
Sant Vicenç de Puigmal (Ripoll)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous Fou sempre una parròquia de migrada vida, i a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de Sant Bartomeu de Llaés…
James Stirling
Arquitectura
Arquitecte britànic.
Format a Liverpool, treballà amb James Gowan fins el 1963 i, des del 1971, amb Michael Wilford Realitzà habitatges, arquitectura industrial per a la firma Olivetti i museus ampliacions del Fogg Art Museum, 1979-84, i de la Tate Gallery, 1980-85, si bé la seva obra més representativa són els edificis universitaris Sobresurten l’escola d’enginyeria del Leicester College 1959-63, la facultat d’història de la Universitat de Cambridge 1964-69 i l’escola d’arquitectura de la Universitat de Rice, als EUA 1979-81 La seva obra parteix dels principis racionalistes, progressivament…
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge
Medicina
Centre de recerca en medicina cel·lular.
Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’Hospitalet de…
castell de Pilat
Història
Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de Tarragona, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al SE.
La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic No és ben coneguda quina funció tenia tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat s XII, prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe…
seguretat estructural
Construcció i obres públiques
Conjunt de condicions que l’estructura dels edificis i de les construccions han de verificar, en general, per tal de garantir-ne l’estabilitat i la resistència.
A causa de les incerteses existents i la variabilitat dels elements que afecten la seguretat, com ara la resistència dels materials o el valor de les càrregues o forces externes, les construccions es troben subjectes inevitablement a un risc de fallada o collapse no nul els enginyers han de garantir, però, amb els seus estudis, que el nivell de seguretat de les construccions sigui prou elevat Modernament, l’anàlisi de la seguretat es duu a terme, directament o indirectament, mitjançant tractaments probabilístics que tenen en compte el caràcter aleatori de les variables del problema
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina