Resultats de la cerca

El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…

El llac de Banyoles en visió aèria, amb la seva forma característica Jordi Vidal Els llacs es caracteritzen perquè mantenen una quantitat relativament gran d’aigua respecte de la que hi entra o en surt La seva taxa de renovació és d’un any com a mínim, en mitjana D’altra banda, el nivell de l’aigua no sol variar gaire, per la qual cosa s’hi desenvolupa un cinyell de vegetació, si les condicions climàtiques ho permeten Aquesta característica els diferencia dels embassaments Als Països Catalans, els llacs són relativament petits i emmagatzemen poca aigua La seva forma, el volum i les seves…

Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’Urgell vers el…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi…

La ciutat En parlar de la ciutat del període romànic, cal tenir ben present el pes que hi va tenir l’organització romana constituïda a Catalunya sobretot durant l’Antiguitat tardana La continuïtat entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, tant pel que fa a l’estructura urbana com a l’arquitectura, és un fet irrefutable que es constata a mesura que es va avançant en l’estudi dels nuclis urbans altmedievals Més important que el castell, la ciutat continuava sent durant l’Edat Mitjana romànica l’element principal del paisatge monumental, perquè era el nucli on es concentraven les activitats…

Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…

Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat…

L’humanisme i la literatura italiana del segle XV Entre la fi del segle XIV i les primeres dècades del XV, a Itàlia es va iniciar un procés de transformació de la cultura que, un segle més tard, dominà tota la vida intellectual europea i donà lloc a l’ampli moviment d’idees del Renaixement Per a comprendre la singularitat i el sentit d’aquest procés és necessari tenir en compte els contextos que van fer possible el desenvolupament a Itàlia d’aquesta nova cultura, que anomenem humanisme , i descriure atentament alguns dels seus trets més essencials Les arrels italianes de l’humanisme La…

Abans de parlar de l’escultura romànica de Santa Maria de Ripoll, cal mencionar, encara que sigui ràpidament, la decoració que es pot atribuir sens dubte de cap mena a la basílica o, en tot cas, al monestir que correspon a la tercera consagració del 977 La basílica potser ja tenia cinc naus i era decorada amb un tipus de capitells que han estat anomenats califals per les referències que presenten en relació als capitells del sud de la Península Son capitells molt allargats, amb tres nivells de fulles i talla amb bisell de la decoració vegetal S’ha parlat molt d’aquest tipus de capitells des…

Característiques del grup L’ordre dels lepidòpters el formen les anomenades papallones El fet de tractar-se dels insectes més vistents ha contribuït a fer-los força populars i a ésser coneguts i colleccionats per molta gent, i fins a ésser criats cucs de seda però les arnes que es menjen la roba, la farina i la cera, el cuc de la col, el del blat, el barrinador de l’arròs, la tinya de la patata, el corc de les pomes i, també, la processionària que infesta els nostres boscos de pins, també són lepidòpters Veiem doncs, que l’àmbit d’aquest ordre és gran i, per tant, complex, i això fa que en…