Resultats de la cerca

«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…

Els homes i l’energia a la prehistòria i a l’edat antiga Mirarem de descriure, amb l’ajut d’algunes xifres, les condicions energètiques que tenien els homes en els seus orígens Pel que sembla, el nostre organisme ha de disposar diàriament de 2 000 calories cal, o més ben dit kilocalories com a mínim per a sobreviure A la prehistòria, els homes sobrevivien caçant i recollint fruits i podem suposar que, en aquestes condicions, es devien considerar afortunats si aconseguien proveir-se del mínim indispensable de calories El cos humà té un bon rendiment com a transformador d’energia efectivament,…

Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…

Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…

Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…

Trenta anys de rutina musical Orquestra Pau Casals, cartell, A Gual, sd ITB / RM Un dels efectes més beneficiosos del moviment modernista sobre la música va ser el de crear la necessitat del concert, com a punt d’encontre entre el creador i l’oïdor Abandonat, doncs, el model del concert-sorpresa que servia per a mostrar les habilitats amagades d’un virtuós precoç, la ciutat i, per extensió, tota la seva zona d’influència directa o indirecta, començà a exigir la presència de grups orquestrals i de cambra estables que li permetessin un contacte regular amb les composicions noves i amb els…

El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…

Què vol dir que “tothom parla a la seva manera” Parlar vol dir en primer lloc parlar amb algú Amb algú que entengui les paraules i les frases que li adrecem, i amb qui, doncs, tenim en comú la llengua o almenys algunes parts d’una llengua comuna que fem servir de vehicle d’intercomunicació Pensem per exemple en un cas de comunicació entre ciutadans de països diferents, com pot passar entre turistes i natius d’un lloc Quan som a l’estranger, en un país amb una llengua molt diferent de la nostra, no s’exclou que es pugui establir una comunicació més o menys rudimentària, gràcies més que més al…

La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…

Situació i presentació El Garraf, la segona comarca més petita de Catalunya amb una extensió de 185,28 km 2 , ocupa una franja estreta de terreny a l’extrem meridional de la Serralada Litoral, i és una de les tres comarques que constitueix el territori del Penedès vegeu l’Alt Penedès En el Pla Territorial de Catalunya, el Garraf forma part de l’àmbit metropolità de Barcelona La comarca limita a l’E amb els termes de Begues, Gavà i Castelldefels Baix Llobregat, al sector septentrional amb els municipis meridionals de l’Alt Penedès Olesa de Bonesvalls només en un punt, Avinyonet del Penedès,…