Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Historiografia catalana
Reunions de periodicitat irregular i de caràcter internacional, on s’estudien els diversos aspectes històrics, polítics, econòmics i culturals dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó (s XII-XVII).
Celebrats al llarg de tot el s XX, han constituït un marc, difícilment superable, que reuneix especialistes de tot el món sobre la història medieval i moderna de la Corona d’Aragó i on es discuteixen les noves tesis i els avenços de les recerques El primer congrés Barcelona 1908 fou celebrat per commemorar el naixement de Jaume I A partir de llavors se n’han organitzat disset més, el darrer dels quals tingué lloc també a Barcelona 2000 Si bé no se’n fixà la periodicitat, els darrers cinc congressos s’han celebrat regularment cada tres anys Les trobades tenen lloc, alternativament…
Francesc Romà i Rossell
Historiografia catalana
Historiador, jurista i economista.
Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat…
música de l’Aragó
Música
Música desenvolupada a l’Aragó.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…
Sant Martí de Perarrua
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí es troben enmig del bosc, abandonades, a ponent del castell de Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG808841 Per a accedir-hi, cal dirigir-se al castell de Perarrua Arribats a la fortalesa, a ponent surt un corriol que porta a les ruïnes de l’església JAA Història La història d’aquesta església està vinculada a una família d’escrivents que tenien cura molt sovint de la redacció dels diplomes reials Sanç Porco 1062-68, Garcia Sanç 1076, Joan 1081-1105, Sanç Galí 1110-35 i Sanç 1177-82, tots ells cognomenats ‘de Perarrua’ Els monarques els…
La formació d’una corona. 1137-1151
Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d’una…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…
Bibliografia general referent al romànic de les Terres de l'Ebre, la Llitera i el Baix Cinca
Art romànic
Aav Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes,…
Els pintors de Lleida, les terres de Ponent i els Pirineus
Art gòtic
Visitació de Maria a Elisabet i Dormició Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac Vall d’Aran, ara al Musèu dera Val d’Aran S’atribueixen al Mestre de Viella final del segle XV Enciclopèdia Catalana – FTur La pintura dels darrers dos terços del segle XV a Lleida i les seves terres, inclosos els Pirineus, no és en absolut d’una qualitat artística destacada, ni tampoc es presenta cohesionada per les directrius de cap individualitat reeixida que, des del seu obrador, hagués pogut incidir en els grans trets de les pautes creatives i estilístiques de l’esmentat àmbit…
Estadella
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, entre la serra de la Corrodella (límit septentrional de la plana de la Llitera) i el Cinca, al sud d’Estada.
La vila conserva part de l’antiga muralla amb un portal del s XVI, la porta del Sol es destaca la casa Abad, feta construir pel bisbe Manuel Abad y Lasierra La senyoria d’Estadella fou unida des del s XIII a la baronia de Castre, de la qual esdevingué, de fet, el centre La seva parròquia Sant Esteve passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre Hi havia un convent de trinitaris calçats Dins el terme, travessat pel canal d’Aragó i Catalunya, hi ha el santuari de la Corrodella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina