Resultats de la cerca
Es mostren 1568 resultats
literatura polonesa
Literatura
Literatura conreada en polonès.
Després d’una rica tradició oral, les primeres obres escrites, consistents en cròniques, eren en llatí, com els Annales de J Długosz 1415-80 En polonès, hom conserva texts bíblics, apòcrifs, alguns escrits profans i, sobretot, l’himne religiós del s XIII a la Mare de Déu Bogurodzica El Renaixement inicià un període d’esplendor amb figures com F A Modrzewski 1503-72 i el poeta elegíac J Kochanowski 1530-84 El barroc, que ofereix una literatura rica, amb canvis formals i en el llenguatge, amb influències de G Marino i B Guarini, és representat, entre altres, pels poetes A…
art romanès
Art
Art desenvolupat en els territoris de la Romania actual.
Recull, per tant, l’art dels antics principats de Valàquia, de Moldàvia i de Transsilvània Deixant de banda els vestigis prehistòrics i els de tradició grecoromana, hom pot destacar com a característica de l’art popular d’aquests territoris el treball sobre fusta, que encara perdura actualment Però les creacions artístiques, arquitectòniques i pictòriques, presenten diferències entre Transsilvània, més influïda per Occident, i Valàquia i Moldàvia, que es mouen dins l’òrbita de l’Església ortodoxa de Constantinoble A Transsilvània, al costat d’esglésies on es barregen elements bizantins i…
Els centres universitaris a l’Europa occidental
Les universitats a Europa Al despertar econòmic, polític i social europeu arran dels segles XI i XII va seguir un renaixement cultural que tingué les seves manifestacions en les escoles urbanes, ja fossin municipals i/o majoritàriament episcopals Aquestes escoles substituïren en gran part els antics centres monàstics alt-medievals, a la vegada que van ser les cèllules originàries de les primeres universitats al segle XIII Això succeí quan les agrupacions de mestres i estudiants — Universitas magistrorum et scholarum — aconseguiren un grau respectable d’autonomia envers els…
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
Història de la cultura catalana
Historiografia catalana
Enciclopèdia en deu volums editada el 1999 per Edicions 62. Ha estat dirigida per Pere Gabriel i assessorada per Josep Termes.
L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…
Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
Historiografia catalana
Obra historiogràfica d’Antoni de Bofarull i de Brocà, publicada a Barcelona entre els anys 1876-78, en nou volums.
En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós…
James Healey Willan
Música
Compositor, pedagog i organista anglès naturalitzat canadenc.
Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final del segle XIX…
cadireta
Música
Cos d’orgue instal·lat darrere l’esquena de l’organista, amb caixa pròpia i salmer independent.
És la part de l’orgue situada a l’extrem de la tribuna o de la balconada del cor Està estructuralment separada de l’instrument, però forma una entitat tímbrica pròpia dins el seu conjunt Les primeres notícies que se’n tenen són de la de l’orgue de Rouen Normandia, reparat el 1386 per Godefroy de Furnes A Catalunya, aparegué per primera vegada a Barcelona el 1459 orgue de Leonhard Martin i a València el 1460 Pere Pons, i, com a "orgue a la cadira", a Sant Mateu de Perpinyà el 1516 Mn Capdebós A la primeria, i a l’igual de l’orgue major, tota ella era un blockwerk , és a dir un orgue sense…
completes
Música
En el ritu llatí, última de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària de l’acabament del dia, abans del repòs nocturn.
D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet Abans de la reforma litúrgica 1968, que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu Fratres, sobrii estote , l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum , el responsori In manus tuas , el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis , l’oració i la benedicció s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes Salve Regina , Alma Redemptoris mater , Ave regina caelorum o Regina caeli , segons el temps litúrgic Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat En les grans…
literatura letona
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble letó.
Al s XVI foren publicats dos catecismes en letó 1585 i 1586 Amb el renaixement cultural i polític de la darreria del s XIX aparegueren les primeres obres literàries des del s XIII pèrdua de la independència nacional Es destaquen els poetes Auseklis, creador d’himnes romanticopatriòtics, Krišjānis Barons, recopilador de més de 60 000 cançons populars, i Jēkabs Lautenbachs, poeta èpic El patriotisme antirús prengué una orientació social amb el moviment El Nou Corrent, amb el poeta Rainis i la poetessa Aspazija, autora de drames històrics i d’obres amb reivindicacions feministes Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina