Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Francesc Esteve i Gálvez
Historiografia catalana
Arqueòleg i professor d’història.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…
Ignasi Pérez de Sarrió i Paravicino
Historiografia catalana
Erudit, numismàtic i astrònom.
Nasqué en el si d’una de les famílies més significades, installada a la ciutat d’Alacant des del principi del s XV, els membres de la qual foren insaculats a la bossa de cavallers i exerciren oficis de justícia i jurat durant l’època foral Titular del marquesat d’Algorfa i de la senyoria de Formentera, Pérez de Sarrió s’educà amb els jesuïtes i, després de concloure els primers estudis, mostrà especial inclinació per les ciències, especialment l’astronomia i la numismàtica Escriví diferents reflexions i tractats que no arribaren a imprimir-se S’interessà pel comerç i la navegació Memoria…
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara…
Club de Futbol Igualada
Futbol
Club de futbol d’Igualada.
Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí el club actual…
Centre d’Esports l’Hospitalet

Jugadors i equip tècnic del Centre d’Esports l’Hospitalet
CE l’Hospitalet
Futbol
Club de futbol de l’Hospitalet de Llobregat.
Constituït al juliol del 1957, nasqué com a resultat de la fusió dels tres clubs més importants de la ciutat la Unió Deportiva Hospitalet, fundada el 1909 el Club Deportiu Santa Eulàlia, fundat el 1950, i el Club de Futbol Hèrcules Hospitalet, fundat el 1953 La primera junta directiva fou presidida per Domingo Peiró, i les vicepresidències foren ocupades pels expresidents dels antics clubs Joan Solana, Pere Guarro i Emili Huguet Debutà a tercera divisió estatal la temporada 1957-58, i a partir de la següent jugà al nou camp municipal, inaugurat al maig del 1958 Jugà tres promocions d’ascens a…
Enric Giménez i Lloberas
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz 1840 - 1925, fou primer escultor al taller de Manuel Fuxà i collaborà en la construcció del monument a Colom i en l’Arc de Triomf de Barcelona El 1894 es deixà captivar pel món del teatre i treballà a la companyia d’Enric Borràs, a la d’Antoni Tutau i Teodor Bonaplata, i el 1895 a la de Francesc Tressols i Vicenç Miquel El 1898 Adrià Gual el portà al seu Teatre Íntim, com a actor i collaborador artístic El 1908 s’estrenà com a director d’una companyia del teatre Principal, amb Maria Morera, Margarida Xirgu i Josep Santpere, i posà en escena un…
Màrius Cabré i Esteve
Cinematografia
Actor, torero, poeta i pintor.
Vida Fill dels actors Jaume Cabré i Maria Esteve, a dotze anys debutà al teatre en Los dos pilletes i com a professional el 1934 al teatre Apolo de Barcelona Excellí en el monòleg de Saïd de Mar i cel d’Àngel Guimerà, de qui feu també Terra baixa , sempre al costat de Carolina Colom El 1933 s’inicià en el món del toreig i se n’acomiadà el 1960 A mitjan dècada del 1940 estrenà el drama Don Juan Tenorio , en la versió de Salvador Dalí, que li proporcionà molt d’èxit Debutà en el cinema en El centauro 1946, Antonio Guzmán Merino, i a partir de llavors encarnà diversos papers relacionats amb el…
Enric Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en…
El Salvador 2015
Estat
Després de les eleccions presidencials de l'any anterior, en les quals va guanyar Salvador Sánchez Cerén, del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional FMLN, per un marge molt estret de vots, els resultats de les eleccions legislatives celebrades al març van complicar encara més els equilibris institucionals i la governabilitat del país Del total de 84 diputats que componen l'Assemblea Legislativa, el principal partit opositor, l'Aliança Republicana Nacionalista ARENA, en va aconseguir 35 32 amb les seves sigles i 3 més en coalició amb el Partit de Concertació Nacional, PCN, mentre…
Portugal 2016
Estat
Contra pronòstic i malgrat el triomf de la coalició de centredreta i després d’unes eleccions no concloents a la tardor del 2015, el socialista António Costa va signar un acord amb el Bloc d’Esquerra i el Partit Comunista portuguès per formar un govern d’esquerra Fruit d’aquest pacte, va prometre desfer les retallades en les pensions i en els salaris del sector públic, trencant així amb la doctrina d’austeritat de la troica que ha marcat el desenvolupament de la vida política, social i econòmica del país els darrers anys El país va millorar la seva competitivitat, la xarxa d’infraestructures…