Resultats de la cerca

Data 25 de desembre de 1136 "Vdalgarius Helenensis Ecclesiae episcopus abbatibus et sacerdotibus ceterisque fidelibus sui episcopii salutem in Christo Ante tempora, fratres carissimi, gratiae quae per evangelium manifestata est, dum iudaicus populus sacerdotio regeretur, Samuelem ante Dei arcam et cetera tabernaculi supellectilia in Silo indutum ephod lineo ministrasse legimus Nec minus David eodem habitu, dum arcam Hierusalem induceret, ante ipsam saltasse invenitur Iacobum quoque, qui et frater Domini nominatur, narrat ecclesiastica historia semper usum fuisse lineis vestibus dum in templo…

Crist Un detall de la imatge conservada al Museu Episcopal de Vic, on és inventariada amb el núm 83 J Vigué Amb aquest nom és coneguda una bonica talla del Crist crucificat que es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893, perquè figura ja en el Catàlogo del Museo Arqueológico Artístico Episcopal de Vic , publicat aquest any Es inventariada amb el núm 83 La Majestat era coneguda amb el nom de Majestat de Lluçà perquè, segons explica R Bastardes 1978 figurava com a procedent del monestir de Santa Maria de Lluçà Miquel Oliva va trobar unes postals que demostraven que…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Bianya des de llevant, amb la capçalera a primer terme, amb l’absis central, l’element més ben conservat foto J M Melció F Tur L’església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, que és situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont Mapa 256M781 Situació 31TDG543731 Hom hi pot arribar per la carretera que va d’Olot a Sant Pau de Seguries A l’altura del punt quilomètric 66,5 surt, a mà dreta, una…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…

La cultura actual de l’Amèrica del Nord és fonamentalment europea, majoritàriament anglosaxona, malgrat que també rebé influència d’altres països, entre ells Espanya i França, i de cultures no occidentals, com l’africana o l’ameríndia La música americana, però, presenta una considerable homogeneïtzació, que ha estat la font d’importants estils, com ara el country , el jazz , el blues , el gòspel o el rock Country Aparegué els anys trenta i quaranta, provinent de la música del sud rural dels Estats Units, i dels emigrants que es traslladaren a les grans ciutats Segons els etnomusicòlegs,…

Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna manera, ha estat el primer gran pintor de…

Els Jocs Florals al Saló de Cent, Barcelona, “El Museo Universal”, Madrid, 23-5-1868 BC / RM La Renaixença fou el moviment vuitcentista català de més àmplia implantació i influència sociocultural, especialment important en el camp literari, que es proposà en primer lloc de promoure l’ús poètic i, més limitadament, l’ús literari i culte en general de la llengua catalana en segon lloc, es proposà també de redescobrir i definir les altres característiques, diferents de la llengua, d’identificació de Catalunya com a país amb personalitat pròpia i diferenciada Aquest moviment, originat al si de la…