Resultats de la cerca

El 15 de novembre de 977 hi hagué, a Ripoll, un important acte de contingut religiós i polític Hi assistiren els principals jerarques civils i religiosos dels comtats catalans, entre els quals Miró Bonfill, bisbe de Girona i comte de Besalú Fruia, bisbe de Vic Borrell II, comte de Barcelona, i Oliba I, comte de Cerdanya Atesa la funció religiosa de la reunió procedir a la tercera consagració de l’església monacal de Ripoll, els clergues hi devien predominar a més de bisbes, hi havia canonges, sacerdots, monjos, levites i abats Del bisbe Guisad d’Urgell es diu que “era present en l’esperit,…

El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…

El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…

És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha una línia…

Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…

Situació Capçalera de l’església vista des del sector nord-est ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al capdamunt del poble d’Angostrina Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 6 N - Long 1° 57’ 37” E Angostrina és a uns 7 km de la Guingueta d’Ix Bourg-Madame, al NE S’hi arriba per la carretera D-618 És recomanable deixar el cotxe a la carretera, a la vora de l’ajuntament de la localitat, i pujar a l’església a peu LICS-JCR-ERR Història El primer esment de la parròquia d’Angostrina es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document que…

Situació L’església, que és la parroquial de Vilamòs, destaca dins la població, que s’estén en un relleix sorgit dels vessants meridionals del tuc d’Uishèra, 2336 m d’altitud, sobre la riba esquerra de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH140355 L’accés a Vilamòs es fa a través d’una carretera estreta i costeruda que sorgeix del cantó dret de la N-230, prop d’Eth Pònt d’Arròs FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici molt modificat al llarg dels anys, el qual ha sofert la supressió de l’absis original A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Vilamòs és una…

Situació Vista de l’exterior de l’edifici des del nord-est Hom hi pot veure l’absis romànic obert a llevant i, al costat de tramuntana, el cos d’edifici que formava la capçalera del primitiu temple, preromànic F Junyent-A Mazcuñan L’església corona un petit llom dreçat al lloc d’Olzinelles, on hi ha també el mas del mateix nom, el qual és situat molt a prop de la carretera de Santpedor a Artés pel Pont de Cabrianes, en un dels extrems septentrionals del terme Long 1°53’49” - Lat 41°46’20” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, on, en arribar a l’encreuament amb la de Santpedor i la del…

Aguilar de Segarra L’actual municipi és format pels termes dels castells d’Aguilar i de Castellar i els termes de les Coromines i Santa Maria de Cirera Castell d’Aguilar Castell de Castellar Artés A l’actual municipi li ha estat retallada la parròquia de Santa Maria d’Horta que pertanyia a l’antic terme del castell d’Artés i ara és incorporada al municipi d’Avinyó Per a l’estudi d’aquest castell remetem al que fem en tractar el seu edifici Castell d’Artés Avinyó L’actual municipi d’Avinyó és el mateix que el del terme del castell amb l’afegit de la parròquia de Santa Maria d’Horta Castell d’…