Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
A les organitzacions polítiques i econòmiques internacionals. 1959-2004
A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, alguns dels sectors més sensibilitzats de la societat catalana van assajar d’intervenir en el tipus de participació que l’estat espanyol havia de tenir en les noves organitzacions econòmiques i polítiques internacionals El mateix 1945 van contribuir a fer que la dictadura espanyola no fos admesa a l’ONU El 1959 van intervenir en el sentit que l’estat espanyol s’integrés a l’OECE, creada el 1948 El 1986 van aconseguir que el “no” guanyés a Catalunya en el referèndum sobre l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN Organitzacions polítiques i…
Negatius amagats. 1939-2004
Entre els anys 1888-89, el reusenc Josep M Cañellas –valorat sobretot perquè es considera que posà les bases del que avui s’anomena fotoperiodisme– comença a fer fotografies instantànies als carrers de París, i durant la dècada de 1930, la fotografia catalana avança i es diversifica El que no s’havia previst és que, a partir del 1939, molts negatius s’haurien d’amagar per a evitar-ne la destrucció o la confiscació, i que no reapareixerien fins més tard, en alguns casos després del 1975 Temàtiques i fotògrafs La feina posterior al 1939 d’alguns dels fotògrafs de l’època ha esdevingut, quan s’…
Les cròniques de l’expansió catalana a la Mediterrània. 1280-1547-2007
L’expansió dels comtats dels Pirineus catalans vers les planes, el mar i les illes de la Mediterrània va suscitar una sèrie de cròniques i de cronistes excepcionals en alguns casos, foren els reis mateixos, començant per Jaume I, els màxims responsables de l’aventura mediterrània “Excepcionals" perquè no hi ha cap altre conjunt de producció historiogràfica equivalent a Europa perquè passen molt aviat de ser escrites en llatí a ser escrites en una llengua nova la catalana, i perquè dues de les cròniques són dictades per reis les úniques autobiografies reials de l’Europa medieval Les cròniques…
Castell de Llobera de Solsonès
Art romànic
Situació El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església Un aspecte de l’exterior del castell, el qual deixa veure encara perfectament l’aparellat dels seus murs L Prat Vista de l’exterior de les ruïnes del castell L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 RPA Història Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de…
L’Olimpíada Popular. 1931-1936
Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
La llengua catalana i la llengua occitana. 1859 -1907
Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…
La moralització dels costums
Revetlla de Sant Joan al Club de Tenis Barcelona, 23-6-1948 AF/AHC D’acord amb el seu objectiu de recristianitzar la societat, l’Església de postguerra, amb l’aquiescència de l’ordenament jurídic i de les autoritats del règim franquista, va pretendre encotillar els comportaments dels ciutadans dintre dels paràmetres d’una estreta moral cristiana Les exhortacions a favor de la “moralització dels costums” palesaven el monopoli eclesiàstic d’una moralitat pública que es reduïa al combat contra la sexualitat fora de la seva funció procreativa dintre del matrimoni La vigilància i la condemna…
Mobilitzacions al port de Barcelona
Al port de Barcelona, durant la Segona República, les relacions de treball foren substancialment conflictives Això no obstant, la tipologia d’aquesta conflictivitat fou canviant, i es modelava no tan sols d’acord amb l’actitud dels diferents collectius obrers presents, sinó també amb l’acció dels qui els contractaven i de l’administració pública L’any 1931, la conflictivitat laboral generà una activitat vaguística excepcional, amb més del 70% de jornades no treballades per vaga Tot i les tensions, el conflicte es va mantenir inicialment dins d’allò que els contendents consideraven uns límits…
Literatura i política
La literatura, i per extensió la cultura catalana, va veure néixer el segle XX immergida en un procés que, iniciat al tombant de segle, maldava per dotar-la d’un caràcter nacional i modern, tot superant el regionalisme i l’anacronia que caracteritzaven l’etapa precedent Sota l’estendard de la modernitat, un grup reduït, però força actiu, de la intellectualitat catalana del moment elaborà un discurs ideològic, de caire regeneracionista, que incorporava, a més, les seves reivindicacions estrictament professionals Amb tot, aquest esforç de transformació va topar amb la resistència de la mateixa…