Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
Castell de Mont-roig de Tastavins
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortificació, situats al cim allargat del tossal sota el qual s’estén el poble de Montroig de Tastavins ECSA - J Bolòs El castell era situat al NW i damunt de l’actual població de Mont-roig de Tastavins, en un tossal acabat amb un planell allargat i força gran Aquest indret té una posició central en la plana solcada pel riu de Tastavins i pel seu afluent, la riera de Mont-roig Mapa 30-20 520 Situació 31TYL505197 El poble de Mont-roig és al costat de la carretera N-232 que va de Calaceit i d’Alcanyís cap a Fondespatla o al País Valencià Des del poble de Mont-roig,…
Sant Julià de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta antiga parròquia del poble de Carles, avui dia una simple ermita ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Carles JAA Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Història L’església de Sant Julià fou la parròquia de l’antic poble de Carles, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV D’aquest temple es disposa fins a l’actualitat d’escasses referències una d’elles correspon a la darreria del segle XIII, quan el capellà de l’església de Castlis és esmentat els…
Santa Maria d’Erillcastell (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria és a l’actual despoblat d’Erillcastell, situat a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG193995 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal seguir la carretera C-144 en direcció sud un cop s’arriba al trencall que porta al poble de Malpàs, cal seguir una pista a mà dreta que mena a les mines de Malpàs, avui abandonades, i després cal pujar a peu tota la costa des del turó fins a Erillcastell, per un antic camí medieval També s’hi pot arribar a peu per un altre antic camí que puja a la carena per la banda…
Sant Sadurní de Malanyeu (la Nou de Berguedà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’absis, bellament decorada la part superior del seu mur amb un fris d’arcuacions cegues Al centre s’obre una finestra coberta amb un arc de mig punt, avui tapiada Arxiu Gavín Sant Sadurní de Malanyeu és l’església del poble homònim, situat al costat de tramuntana del terme, a 999 m d’altitud, a banda i banda de la riera de Malanyeu, sota els cingles de la Rota, el Graell de Cal Pigot i la Foradada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 08,6 — y 72,4 31 TDG 086724…
Sant Miquel de Fontanet (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació És situada damunt un pujol, des d’on es pot contemplar la riera de Llanera, a migjorn del municipi de Llanera, gairebé a frec del territori de la comarca de la Segarra Mapa 361M781 Situació 31TCG691316 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 25,500, on cal desviar-se, a mà esquerra, per continuar per un camí, on, després d’haver recorregut uns 500 m hom troba un trencall, també a mà esquerra, que a uns 100 m deixa a l’església, on se celebra culte esporàdicament Per entrar-hi cal demanar les claus a cal Molí CRP Església La capçalera de l’…
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…
L’Olimpíada Popular, una il·lusió frustrada
Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el mateix…
Automatisme cardíac i sistema de conducció
Fisiologia humana
Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…
Calaix de sastre
Historiografia catalana
Extens dietari manuscrit de 71 volums, escrit per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, del 1769 al 1819 sense interrupció, i en part publicat posteriorment, on l’autor ressenyà els fets més significatius de la seva vida i del seu entorn.
Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , Calaix de sastre, miscellània de viatges i festes majors 1770-1808 i Calaix de sastre, les guerres El primer, Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de dietari, 2…
Josep Esplugues i Revert
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador especialista en història eclesiàstica.
Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-sis anys que…
,