Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, Roma i Bossey Suïssa, i fou ordenat de sacerdot el 1959 Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic Ha collaborat en tota mena d’iniciatives d’acostament entre les esglésies cristianes Degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya 1985, havia estat ja degà de l’antiga secció de Sant Pacià 1979 i el 1972 fundà l’Institut de Teologia de Barcelona És delegat episcopal de pastoral universitària, membre del consell de redacció de…

Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘…

Germà de dos generals franquistes, el 1930 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1943 s’ordenà de sacerdot Doctorat en dret per la Universitat de Madrid i en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana, exercí la carrera docent, entre altres, com a professor d’ètica a la Universitat d’Alcalá de Henares 1955-61 L’any 1972, la publicació de Yo creo en la esperanza sense passar per la censura prèvia, llibre en el qual qüestionava afirmacions de l’ortodòxia catòlica del moment, comportà la seva exclaustració Passà a viure aleshores a El Pozo del Tío Raimundo, barri marginal de…

Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels ,  Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña  i a El Guardia Nacional  Dirigí el diari La…

Format sota el mestratge d’Antonio Vico, el 1902 viatjà a Mèxic i treballà al costat de Virginia Fábregas i Esperanza Iris Després s’establí pel seu compte mentre dirigia companyies alienes El 1917 debutà com a realitzador en els melodrames intimistes d’estil italianitzant En defensa propia Alma de sacrificio La Tigresa i En la sombra , protagonitzats per Mimí Derba, una de les grans estrelles mexicanes del moment El 1919 feu d’ajudant de direcció i fou un dels protagonistes del fulletó d’aventures El automóvil Enrique Rosas, tres ep, un dels films més emblemàtics del cinema…

Vida Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya 1932 Boliche 1933 i Rataplán 1935 Antoni Graciani, Aves sin rumbo 1934, i Ricard de Baños, El relicario 1933 Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945, El tambor del Bruch 1947-48 i La familia…

Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M…

S'estén des del centre de l’illa fins a la costa oriental Hi ha producció de tomàquets, patates i plàtans

Llicenciat 1944 i doctorat 1948 en filologia clàssica per la Universitat de Madrid, es llicencià en periodisme a l’Escola Oficial 1954 Membre de l’ Opus Dei des del 1943, es relacionà amb els sectors més moderats del franquisme i collaborà en nombrosos periòdics El 1966 fou nomenat editor del diari Madrid , lleugerament crític amb el règim i clausurat el 1971 Membre del consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg fins a la seva dissolució 1969, formà part del grup de tutors encarregats de l’educació del futur rei Joan Carles I d’Espanya El 1975 fou cofundador del Partido Demócrata…

Estudià química i medicina a València i a Madrid, i en 1932-33 completà estudis de psiquiatria a Viena Posteriorment fou metge a l’Institut Psiquàtric de València 1934 En esclatar la Guerra Civil passà al bàndol franquista, per al qual collaborà en diverses publicacions i dirigí 1938 les edicions del Servicio Nacional de Propaganda Tot i la seva adhesió al règim franquista, fou un dels primers intellectuals que en reclamaren l’obertura, especialment des de la revista Escorial , que el 1940 fundà amb Luis Rosales i altres escriptors De 1942 a 1978 fou catedràtic d’Història de la Medicina de la…