Resultats de la cerca
Es mostren 1543 resultats
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies especials i…
Gabriel Bacquier
Música
Baríton francès.
Estudià al Conservatori de París Després d’haver estat membre integrant de la companyia de J Beckmans 1950-52, debutà al Teatre de la Monnaie de Brusselles, amb el paper titular d' El barber de Sevilla de Rossini L’any 1960 s’imposà al Festival d’Ais de Provença amb el personatge de Don Giovanni, de l’òpera de Mozart, que interpretà novament en successives edicions de la prestigiosa manifestació musical d’aquesta ciutat Els seus èxits es repetiren als teatres d’Europa i dels EUA més importants Viena, Milà, Londres, Nova York o el Festival de Glyndebourne aplaudiren les seves actuacions, que…
Juan Gabriel
Música
Nom artístic del cantant mexicà Alberto Aguilera Valadez.
Després de sortir de l’orfenat, a 15 anys començà a cantar en locals públics El 1971 enregistrà el seu primer gran èxit, No tengo dinero , i des d’aleshores es convertí en el cantant llatinoamericà de més projecció internacional, en un gènere melòdic i sentimental Publicà més d’un centenar de discos, i en vengué més de 150 milions de còpies També participà en pellícules i sèries de televisió
Gabriel Chmura
Música
Director d’orquestra israelià d’origen polonès.
La seva família s’installà a Israel el 1957 Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Tel-Aviv 1964-68, i després amplià la seva formació a Siena i a Viena, on estudià amb Hans Swarowsky Fou guardonat en diferents concursos, entre els quals el Karajan de Berlín 1971 i el Cantinelli de Composició de la Scala de Milà 1971 Debutà molt jove, i fou contractat per a dirigir importants formacions orquestrals El 1974 fou nomenat director general de música d’Aquisgrà, càrrec que ocupà fins el 1983 Després treballà a Múnic, on dirigí les òperes Otello , de Verdi, i Carmen , de Bizet Al Liceu…
Gabriel Terrassa
Música
Organista català, actiu al final del segle XV i principi del XVI.
Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou Joan Ferrer
Gabriel Tacchino
Música
Pianista francès.
Estudià al Conservatori de Niça i posteriorment, entre el 1947 i el 1953, es perfeccionà al de París amb Marguerite Long, Francis Poulenc, Jacques Février i Jean Batalla Guanyà diversos premis, com els del Concurs GB Viotti de Vercelli 1953, el Concurs Internacional de Piano F Busoni 1954, el Concurs Internacional de Ginebra 1955 i el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols 1956, entre d’altres Tots aquests guardons afavoriren la seva projecció com a concertista Amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per H von Karajan, realitzà una de les seves actuacions més…
Gabriel Palau
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta i sociòleg.
Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…
Gabriel Sánchez
Història
Tresorer general i conseller àulic aragonès.
Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta similar a la que…
Gabriel Sabater
Cristianisme
Abat de Sant Feliu de Guíxols.
Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims Féu celebrar la pau amb els francesos 1697 amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu
Gabriel Rodríguez
Economia
Economista.
El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret Fou diputat 1869 i senador 1871 per Puerto Rico, i membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española, oposada a l’esclavitud a les colònies En el terreny econòmic es mostrà lliurecanvista, i donà cicles de conferències a l’Ateneo de Madrid, com Libertad de comercio curs 1857-58, La reforma aduanera 1864-65, etc, algunes de les quals foren publicades També fou musicògraf fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina