Resultats de la cerca

Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la …

Aquest castell era situat probablement a la part alta del poble, però avui dia no en resta cap vestigi El topònim Tuxen és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu escrit amb la grafia Toxenne també és esmentat en un document del 966 que parla d’una donació de cases feta a Santa Maria de la Seu Tres anys abans, però, el lloc havia estat documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell El castell de Tuixén va ser propietat de Santa Maria de la Seu l’any 1024 Ermengol II va tornar a la catedral de la Seu la parròquia de Tuixén amb totes les pertinences,…

Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica El 1939, G Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris…

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…

Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735 A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna 1876, aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució L’obra esmentada recull gran quantitat de…

Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d…

Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la…

El mapa de les línies regulars de les companyies catalanes de navegació just abans de la Primera Guerra Mundial, com també el de les línies de la telegrafia elèctrica, pot ajudar a configurar els horitzons catalans de la primera globalització El protagonisme inicial, el van tenir les illes Mallorca, Menorca i Eivissa, i Cuba Però la gran empresa de transport marítim, la Companyia Transatlàntica, va tenir la seu central a Barcelona Rutes de la Companyia Transatlàntica 1913 Tres…

El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…