Resultats de la cerca

La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans…

El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i constitueix un bell…

És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb…

Situació Torre circular bastida entre un penyal i una cinglera, una de les més ben conservades de la comarca ECSA - J Bolòs Torre situada en un vessant força abrupte d’una muntanya, sota d’un cingle, a la banda septentrional de la serra del Boumort, damunt del barranc de l’Infern Mapa 33-11252 Situació 31TCG428795 Cal seguir la pista que surt d’Hortoneda cap a l’est A uns 6 km, havent passat el coll de la Creu on cal anar cap a la dreta i havent deixat endarrere el barranc de l’Infern, cal deixar l’automòbil i seguir a peu una pista forestal que surt a mà dreta i que mena fins a…

Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte Les fonts són abundants La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers Els principals conreus són els cereals blat i ordi, sobretot, amb la pràctica del guaret anual, i la vinya 1100 ha El regadiu és poc extens La ramaderia es limita al bestiar oví La població, que havia augmentat…

Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments…

Situació Turó del Ròc del Castelhàs, on es drecen les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Montfòrt són encimbellades damunt el nucli modern de Montfòrt, en un tossal dit el Ròc del Castelhàs, al S de la serra de Montfòrt, damunt de la vall de las Comelhas Per aquesta vall hi devia passar el camí que comunicava la Bolzana amb la vall de l’Aigueta Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′35″ N - Long 2° 16′50″ E Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que va de Montfòrt cap a Rebolhet i, després, el primer camí que surt a mà dreta i passa per damunt d’un pont…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida inquieta de↑ Claudi M Broch , que s’inicia amb l’evocació de la seva infantesa i l’adolescència, en una família benestant de Barcelona, a la qual segueix una joventut cosmopolita, errant i insatisfeta, marcada per les relacions amorosesi l’atracció per la literatura finalment, al Japò, ja madur, troba l’estabilitat personal i accepta la seva obra, que fins ara havia rebutjat Nascut en una família de l’alta burgesia barcelonina, la infantesa de Claudi transcorre en una torre magnífica, de la qual destaca un jardí de grans dimensions Claudi és un nen…

Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i…

L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa a la…