Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
flautat | flautada
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…
any del regne
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elevació del rei al tron.
Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l’alta edat mitjana, per analogia amb l’any de l’imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l’era cristianaLa reducció del còmput ofereix dificultats quant a la fixació de la data inicial, puix que pot coincidir amb el dia de l’elecció, de la coronació, de la consagració i, fins i tot, amb el de l’associació al govern Un altre aspecte important és l’extensió territorial, que pot sobrepassar les fonteres polítiques d’un estat Així s’esdevé amb la datació dels reis francs, la qual s’estenia als…
participació
Filosofia
Cristianisme
En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit…
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
gamba
Música
En l’orgue, joc labial obert, cilíndric o lleugerament cònic, i de talla estreta.
És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran…
camp magnetoestàtic
Física
Camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents en repòs.
Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp magnetoestàtic és…
la ‘‘Manzana’’ de la Discòrdia

La “Manzana” de la Discòrdia, a Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda popularment una illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia de Barcelona, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme la policromada casa Batlló 1905-06, d’Antoni Gaudí —reforma total d’un edifici convencional preexistent—, la casa Amatller 1898-1900, goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera 1905, de l’etapa floral , de Lluís Domènech i Montaner —mutilada en la planta baixa i el coronament— al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable la casa Mulleras ~1906, d’Enric Sagnier Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la…
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…
rizoma
Arquitectura
Imatge descriptiva d’un model epistemològic caracteritzat per l’absència de centre i jerarquies, per la interrelació entre els seus elements i pel seu desenvolupament orgànic, i que, per extensió, descriu també formes i fenòmens arquitectònics.
Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina