Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
ultimate
Altres esports
Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d’ample, amb una zona d’anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre’l a la zona d’anotació contrària.
Gabriel Ferrater i Soler
Gabriel Ferrater
© Associació Gabriel Ferrater
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i lingüista.
Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i…
,
colofó
Arxivística i biblioteconomia
Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies concernents a l’obra.
Els copistes ja acostumaven a posar un colofó, en prosa o en vers, al final dels còdexs, amb algunes indicacions nom del copista, circumstàncies temporals o locals, etc, valuoses per a datar els manuscrits i eventualment per a localitzar-ne l’origen
visat
En les oficines, senyal que hom posa en un document per tal de saber que ja ha estat objecte de l’operació (anotació, registre, revisió, etc) a què ha d’ésser sotmès.
tancament de llibres
Comptabilitat
Operació que es fa al final de cada exercici comptable, consistent en l’anotació, en el costat contrari, de l’import del saldo determinat en cada compte, de manera que el deure i l’haver s’igualin.
desmaterialització dels títols-valors
Economia
Substitució del suport físic, en paper, en què eren materialitzats o representats els títols-valors, per un suport immaterial o electrònic, contingut al fitxer històric d’un ordinador (el dret del propietari és vinculat a una anotació en compte).
Des de la fi dels anys vuitanta i mitjançant l’ús de sistemes generals, hom subscriu, negocia, compensa, i liquida els valors borsaris, el deute públic i d’altres actius financers
Castell de l’Albagés
Art romànic
Situació Un aspecte del mur meridional d’aquesta antiga fortalesa, amb la torre de base atalussada ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són al capdamunt del poble Se’n conserva la part meridional, mentre que tota la resta de la construcció ha desaparegut sota les cases del costat nord del carrer del Castell o la plaça mirador que l’Ajuntament ha realitzat darrerament en la part més alta i oriental del castell, allí on cal suposar que es podrien localitzar arqueològicament les restes més antigues de la fortificació Mapa 32-16 416 Situació 31TCF112913 El poble de l’Albagés és 15 km al sud…
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament
partida doble
Comptabilitat
Sistema de comptabilitat segons el qual el registre d’una operació exigeix la duplicitat del seu import en l’anotació en els llibres principals (major i diari), amb càrrec a la persona que rep (deutor) i amb abonament a la persona que lliura (creditor).
En aquest sistema, hom personifica comptes i coses materials, és a dir, hom els converteix en persones que donen o reben, en deutors i creditors Les quantitats dels comptes deutors o creditors són iguals, talment que s’acompleix en tota operació el principi de deure-haver