Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Sant Vicenç d’Espinelves
Art romànic
Situació Una perspectiva de la façana de ponent, rematada pel majestuós campanar de torre, de tres pisos M Anglada L’església de Sant Vicenç d’Espinelves es troba al bell mig de la població d’Espinelves, en plenes Guilleries Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 51,7 —y 35,7 31 TGD 517357 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm Abans d’arribar a Sant Sadurní d’Osormort cal agafar la carretera d’Arbúcies i a 6 km hom trobarà la població i l’església JSV Història Aquesta església es troba dins l’antic…
Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa (1500-1503)
El 22 de juliol de l’any 1500, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfons d’Aragó València 1455 – Tarragona 1514, bisbe de Tortosa diputat militar Joan de Montcada i de Cardona, senyor de les baronies d’Aitona, Mequinensa i Xiva diputat reial Martí Joan Botella, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc del Milà, canonge de Barcelona oïdor militar Lluís Meca, donzell de la vegueria d’Urgell, habitant a Montfalcó oïdor reial Jaume Guinard, ciutadà de Girona Nascut a València el 1455, fill natural de l’homònim Alfons d’Aragó, primer duc de…
Francí Vicenç, prior de Tarragona (1494-1497)
El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…
L’escultura decorativa a la catedral de Tarragona
Art gòtic
Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va ser lenta,…
República de Corea

Estat
Estat de l’Àsia oriental, que ocupa la part meridional de la península de Corea, limitat al nord per la República Democràtica Popular de Corea; la capital és Seül.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari, que el 1965 aportava el 38% del PIB i ocupava el 55% de la població activa, actualment és el menys important a causa de les millores tècniques, la racionalització de la producció i el creixement accelerat dels sectors industrial i dels serveis 6% del PIB i 10% de la població activa el 2000 Els conreus ocupen un 20% de la superfície, i un 65% és coberta de bosc La resta és destinada a espai urbà i altres usos El primer conreu és, amb diferència, l’arròs, produït en petites explotacions per al consum domèstic Conreus d’arròs…
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…
Veneçuela

Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions…
Tailàndia

Estat
Estat del SE d’Àsia, situat al centre de la península de la Indoxina, al N del golf de Siam, amb una prolongació al S, a la península de Malaca; limita al N i a l’W amb Myanmar, al NE i a l’E amb Laos i al SE amb Cambodja, i és banyat al SW per l’oceà Índic; la capital és Bangkok.
La geografia física El cor del país és constituït per la fèrtil plana del riu Chao Phraya, format per la confluència dels rius Ping i Yom, el qual desemboca en delta al golf de Siam, enmig d’una espessa vegetació de manglars El N i el W del país són muntanyosos, formats per serralades granítiques paralleles orientades en direcció S formen part de la serralada que des del Tibet s’estén fins a Birmània i la península de Malaca, solcades per les valls, estretes i profundes, dels diversos afluents del Chao Phraya per la dreta i cobertes de bosc dens, on domina el tec Cap al S, al llarg de la…
Un món laboral que canvia
L’evolució dels oficis tradicionals és un dels elements que mostren més clarament la profunda transformació que Catalunya ha viscut en els darrers cent cinquanta anys La desaparició d’oficis en uns casos, la readaptació en altres, palesa, grosso modo , el canvi del sistema productiu, els nous tipus d’organització del treball, les noves relacions que s’establien entre productors i consumidors, la transformació de l’utillatge, l’entrada i la implantació, en alguns casos massiva, de la tecnologia industrial estrangera Durant els anys vint, per exemple, la introducció de les…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…