Resultats de la cerca

Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la…

Es tracta de l’església del barri o raval de Seana, a tocar del poble de Barbens El lloc de Seana apareix esmentat per primera vegada en el document de formació de la senyoria de Bellpuig de l’any 1139 En la relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII s’esmenta per primer cop la de Seana, que era a la frontera amb el bisbat d’Urgell Poc després Sant Miquel de Seana devia esdevenir una sufragània de la parròquia de Sant Nicolau de Bellpuig En la visita pastoral del 1332 consta que el beneficiat de Seana ja vivia a Bellpuig El 1399 hi fou instituït el benefici de…

Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la…

El lloc de Terraza apareix esmentat l’any 1175, com a terme del castell de Galliners La seva església és documentada l’any 1314, en què s’inclou en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades, l’any 1314, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Vers l’any 1526 n’era rector Esteve Guillem Posteriorment, el poble de Terrassa degué decaure, car ja no consta com a parròquia independent en la minuciosa relació feta pel visitador del bisbe d’Urgell l’any 1758 En la relació de les parròquies del bisbat del 1904 consten “les cases de Terrassa” com a annexes de la…

En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any 1314 no era…

És possible identificar aquesta església amb l’actual temple de la Mare de Déu del Remei, situat al marge esquerre de la Noguera de Tor es tracta d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern L’església de Santa Maria de Castelló adquirí notorietat a partir del 977, quan el comte Unifred I de Ribagorça, amb la seva esposa Sança, donà una heretat que tenia del seu pare, el comte Ramon II, al castell de Castelló Al final d’aquesta…

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la villa de Ger L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la villa de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cella monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de Tavèrnoles de l’any…

Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins Se’n tenen poques referències documentals hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX La devastadora…

Al sector muntanyós hi ha 100 ha de pins i unes 50 de matollar L’agricultura ocupa la part plana del terme 80% de la superfície, en la major part dedicada al secà 400 ha de tarongers i també d’hortalisses ametllers, garrofers i oliveres El regadiu 250 ha aprofita l’aigua de la font de Quart , que neix al peu de la Creu i que rega tots els municipis de les valls de Segó i també el d’Almenara Plana Baixa l’ordenació jurídica de la font data del 1437 i la comunitat de regants té la seu a Quart Les activitats industrials són limitades a les derivades de l’agricultura magatzems de taronges hi ha…